Torà 1882-1936. Beneficiat i organista de la parròquia de sant Gil de Torà
Nasqué a la vila de Torà i fou batejat a l'església parroquial de Sant Gil el dia 16 de maig del 1882. Fill de Bonifaci Bosch 'candeler' i de Francesca Comelles. Feu els estudis sacerdotals al seminari de Solsona, on va fer la carrera de filosofia, manifestant les seves disposicions literàries. Fou ordenat sacerdot en les témpores de Sant Tomàs de l'any 1906.
Començà la seva tasca pastoral de capella a la Colònia Ponts de Puig-reig. L'any 1910 el veiem com ecònom i beneficiat de la parròquia de Torà, i l'any 1918, de vicari a Mollerussa, on suposem que coneixeria a l'escriptor Valeri Serra i Boldú, amb el qual es feren amics, i l'impulsà pels camins literaris del costumari, la historia i el folklore.
De la bona feina que hi realitzà n'hem pogut saber els articles publicats en les pagines de EL PLA d'URGELL A CATALUNYA i a diferents periòdics comarcals i regionals de l'època. Del ben dotat que estava per a semblants tasques, n'és una prova que Mn. Xavier Bosch, s'interessés a col·laborar amb Valeri Serra i Boldú a ordenar escrits com el llibret sobre la devoció del Rosari a Catalunya.
De Mollerussa passà de regent a la parròquia d'Ardèvol al Solsonès, on estigué menys d'un any i aprofità per recollir dels arxius d'aquella parròquia una multitud de fets i contractes, dels qual guardem junt amb altres escrits seus en el nostre arxiu particular. Entre els escrits de quan estigué a Ardèvol sobresurten: Crònica i Fets d'Ardèvol del segle XIV i Costums i Llegendes Comarcanes, els dos inèdits.
L'any 1919, passà a Torà, exercint com a beneficiat i organista de la parròquia de Sant Gil on el coneguérem tota la gent gran que vivim fins a la seva mort. A Torà s'hostatjava a cal Faci, la casa que el va veure néixer, a la qual també hi vivia una germana seva, que podem dir, li feia de majordoma. Allí hi donava lliçons de musica i cant als escolans de la parròquia i nois que volguessin aprendre aquest art. Més la seva afecció a la literatura i historia, seguiren augmentant i veiem que escriu i publica a la revista LECTURA POPULAR = Biblioteca d'autors catalans = Núm. 354, LLEGENDA DEL SANT CRIST DE TORÀ.
Recopila les costums, folklore popular i historia dels pobles veïns de Torà, com de Castellfollit de Riubregós, Ivorra, Biosca..., i al mateix temps col·labora en publicacions com L'Estel de Núria, Lectures Populars, i en els diaris barcelonins Correu Català, El Matí, Diari de Barcelona, donant noticies de Torà i de la comarca.
Des de l'any 1923, amb el senyor Ramon Castelló, que era secretari de l'Ajuntament de Torà, organitzaren, repassaren i llegiren una multitud de documents antics dels arxius de la població; Arxiu Municipal, Arxiu Parroquial, Arxiu de la Reverent Comunitat de Preveres de Torà i d'algunes cases particulars de relleu, pel qual en publicaren episodi en alguna revista cultural, en algun fullet d'informació cultural o programa de festa major. A Mn. Xavier Bosch i Comelles, podem dir, que devem a les seves nombroses 'notes' i 'apunts' deixats en l'Arxiu Parroquial i recollits a casa seva per nosaltres, el haver pogut escriure i publicar la Història Civil i Religiosa de la vila de Torà, recopilada deIs esborralls que ja n'havia fet Mn. Jaume Sarri i Muntada, editada i presentada l'any 1982 per Jaume Coberó i Coberó.
A Mn. Xavier també es deu alguns goigs dedicats als sants de vocació toranesa: l'any 1921, escrigué uns goigs dedicats a Sant Pere deIs Empalous, amb una interessant biografia històrica al dors, publicats al mateix any, goig que encara es canten avui el dia que es fa aplec a aquella capella. L'any 1929, escriu altres goigs dedicats a la Mare de Déu de L'Aguda patrona de Torà, amb, tres pagines d'historial. També l'any 1936, escriu uns goigs dedicats a Sant Donat, venerat a la capella que es troba al cim de la muntanya de Sant Donat, amb notes històriques de Fontanet i d 'Aquesta capella. Els goigs que es canten en honor de Sant Gil, a la parròquia de Torà, la lletra es deu a Mn. Xavier Bosch.
'Jo, com alguns altres toranesos encara vivents, el servirem com escolanets o com a cantants al cor de l'església parroquial' de la qual -com hem dit- ell n'era l'organista, i recordo personalment molt bé, que Mn. Xavier m'havia propinat algun "clatellot" per haver-lo deixat sense vent als folls del vell orgue quan jo em cuidava de "manxar" tot distreure'm, cosa que s'enfadava molt, quan el deixàvem "sec".
Li agradava, la naturalesa, era coneixedor de l'art i de les costums; li agrada caminar pels contorns deIs pobles on havia servit, ell coneixia totes les partides de terra del terme de Torà, els camins, les fonts, les petites esglesioles, les cases de pagès de tota la contrada i li agradava parlar amb la gent. Era un home savi, que estimava el seu poble, per això després de tants anys, encara el lloem i el recordem com un dels millors toranesos que ha tingut la vila de Torà.