Sant Martí de Llanera
- Història i Estructura General del Temple
El temple de Sant Martí de Llanera és una bonica església del segle XVI que conserva íntegrament la seva estructura gòtica interior. Té una única nau amb tres trams, volta de creueria, capelles laterals, un presbiteri amb absis pentagonal i un nàrtex sota el cor. Les dimensions interiors són de 15,5 x 4,90 metres.
Un element destacat de l’arquitectura gòtica del segle XVI és que les nervadures de la volta s’interrompen a mitja alçada dels murs, recolzant-se en cul de llàntia, que a Sant Martí estan decorades amb representacions d’un castell, l’emblema heràldic dels Vilaró, senyors de Llanera i promotors de l’església. També són remarcables les quatre claus de volta de la nau, esculpides amb relleus que representen, des de la capçalera fins als peus: Sant Martí partint la seva capa per donar-la a un pobre, l’Anunciació, la Verge del Roser i, probablement, Sant Isidre, agenollat sobre unes pedres.
- Capelles Laterals i Sacristia
Pel que fa a les capelles laterals, només la del mur nord, propera al presbiteri, es conserva en el seu estat original, amb una amplada de 277 cm, alçada de 410 cm i una profunditat de 90 cm. Aquesta capella està coberta amb una volta de creueria amb una finestra d’esqueixada. Les altres capelles han estat reformades posteriorment, sent les del mur sud més profundes que les del mur nord. En el mur sud es conserven restes de pintura d’època moderna que afecta les dues capelles, i també es troba aquí la porta d’accés a la sacristia, decorada amb una motllura de taló als brancals i llinda, i amb una inscripció a la llinda: "SIT NOMEN DÑI BENEDICTU/ A M/ DC".
- El Cor i l’Interior de l’Església
Posteriorment a la construcció del segle XVI, es va afegir un cor sobrealçat, que forma un nàrtex a sota, amb un arc rebaixat i volta de creueria seguint l’estil gòtic tardà. Del cor destaca la porta, amb motllura acabada en borles, que comunica amb la nau per una bonica escala de caragol. L’interior de l’església presenta un parament de carreus mitjans, ben escairats i disposats a filades, visibles només a l’absis, on s’obre una finestra d’esqueixada doble per col·locar-hi el retaule major. La resta dels murs i voltes està coberta per una capa de guix.
- Façana Principal (Sud) i Porta d’Ingrés
Externament, la façana d’ingrés presenta un aparell de carreus grossos i ben escairats, rematada per un ràfec a dos aiguavessos. A la part superior de la façana hi ha una obertura lleugerament desplaçada a l’esquerra de l’eix de simetria, així com un òcul a mitja alçada, per sobre de la porta. La porta d’ingrés té pilastres a banda i banda, decorades amb un motiu d’escates que recorda les esglésies de Vallferosa i Ardèvol. Aquesta porta culmina amb un frontó migpartit per una fornícula que probablement allotjava una imatge, probablement del sant titular. Al frontó, es pot llegir la inscripció: "HC DOMUS DEI EST & PORTA CAELIS & V/ CABITUR AULA DEI". Les dimensions exteriors del temple són 17,70 x 7,50 metres.
- Façana Nord i Campanar
La façana nord presenta canalons de desguàs i una finestra a l’alçada del presbiteri. El campanar s’alça sobre l’absis, prolongant el perfil pentagonal d’aquest. Té dos ulls formats per arcs adovellats, sota dels quals hi ha una represa, i per damunt, una cornisa que culmina en una mena de frontó triangular, parcialment desaparegut, amb un petit ull per a una campaneta.
- Construccions Annexes i Estat de Conservació
A més de les construccions annexes, com les restes de l’antiga rectoria, al mur sud s’hi adossa un espai clos amb un portal ara desaparegut, on destaca una cisterna de grans dimensions. Tot i la seva notable arquitectura, l’església es troba en un estat d’abandonament preocupant. La porta d’ingrés sol estar oberta, i a l’interior és evident l’expoli de diverses peces arquitectòniques, així com la profanació d’una sepultura al mig de la nau.
- Restes de l’Antiga Església Romànica i Patrimoni Conservat
No queden restes de l’antiga església romànica de Sant Martí, però es conserva un sarcòfag o ossari davant la porta d’ingrés de la parròquia d’Ardèvol, i també tres capitells que s’atribueixen a Llanera, avui al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (MDCS). Al MDCS es guarda un retaule del segle XVI, obra del pintor Joanot de Pau o Joan Pau Guardiola, mentre que el retaule major dedicat a Sant Martí, del segle XVII, es conserva avui a l’església de Perecamps.
Castellano:
SANT MARTÍ DE LLANERA
Historia y Estructura General del Templo
El templo de Sant Martí de Llanera (o del castillo de Llanera) es una bonita iglesia del siglo XVI que conserva íntegramente su estructura gótica interior. Tiene una única nave con tres tramos, bóveda de crucería, capillas laterales, un presbiterio con ábside pentagonal y un nártex bajo el coro. Las dimensiones interiores son de 15,5 x 4,90 metros.
Un elemento destacado de la arquitectura gótica del siglo XVI es que las nervaduras de la bóveda se interrumpen a media altura de los muros, apoyándose en ménsulas, que en Sant Martí están decoradas con representaciones de un castillo, el emblema heráldico de los Vilaró, señores de Llanera y promotores de la iglesia. También son notables las cuatro claves de bóveda de la nave, esculpidas con relieves que representan, desde la cabecera hasta los pies: San Martín partiendo su capa para dársela a un pobre, la Anunciación, la Virgen del Rosario y, probablemente, San Isidro, arrodillado sobre unas piedras.
Capillas Laterales y Sacristía
En cuanto a las capillas laterales, solo la del muro norte, cercana al presbiterio, se conserva en su estado original, con una anchura de 277 cm, altura de 410 cm y una profundidad de 90 cm. Esta capilla está cubierta con una bóveda de crucería con una ventana de derrame. Las otras capillas han sido reformadas posteriormente, siendo las del muro sur más profundas que las del muro norte. En el muro sur se conservan restos de pintura de época moderna que afectan a las dos capillas, y también se encuentra aquí la puerta de acceso a la sacristía, decorada con una moldura de tacón en las jambas y dintel, y con una inscripción en el dintel: "SIT NOMEN DÑI BENEDICTU/ A M/ DC".
El Coro y el Interior de la Iglesia
Posteriormente a la construcción del siglo XVI, se añadió un coro sobre elevado, que forma un nártex debajo, con un arco rebajado y bóveda de crucería siguiendo el estilo gótico tardío. Del coro destaca la puerta, con moldura terminada en borlas, que comunica con la nave por una bonita escalera de caracol. El interior de la iglesia presenta un paramento de sillares medianos, bien escuadrados y dispuestos en hileras, visibles solo en el ábside, donde se abre una ventana de doble derrame para colocar el retablo mayor. El resto de los muros y bóvedas está cubierto por una capa de yeso.
Fachada Principal (Sur) y Puerta de Entrada
Externamente, la fachada de entrada presenta una mampostería de sillares grandes y bien escuadrados, rematada por un alero a dos aguas. En la parte superior de la fachada hay una abertura ligeramente desplazada a la izquierda del eje de simetría, así como un óculo a media altura, por encima de la puerta. La puerta de entrada tiene pilastras a ambos lados, decoradas con un motivo de escamas que recuerda a las iglesias de Vallferosa y Ardèvol. Esta puerta culmina con un frontón partido por una hornacina que probablemente albergaba una imagen, posiblemente del santo titular. En el frontón, se puede leer la inscripción: "HC DOMUS DEI EST & PORTA CAELIS & V/ CABITUR AULA DEI". Las dimensiones exteriores del templo son 17,70 x 7,50 metros.
Fachada Norte y Campanario
La fachada norte presenta canalones de desagüe y una ventana a la altura del presbiterio. El campanario se alza sobre el ábside, prolongando el perfil pentagonal de este. Tiene dos ojos formados por arcos dovelados, debajo de los cuales hay una repisa, y por encima, una cornisa que culmina en una especie de frontón triangular, parcialmente desaparecido, con un pequeño ojo para una campanilla.
Construcciones Anexas y Estado de Conservación
Además de las construcciones anexas, como los restos de la antigua rectoría, en el muro sur se adosa un espacio cerrado con un portal ahora desaparecido, donde destaca una cisterna de grandes dimensiones. A pesar de su notable arquitectura, la iglesia se encuentra en un preocupante estado de abandono. La puerta de entrada suele estar abierta, y en el interior es evidente el expolio de varias piezas arquitectónicas, así como la profanación de una sepultura en medio de la nave.
Restos de la Antigua Iglesia Románica y Patrimonio Conservado
No quedan restos de la antigua iglesia románica de Sant Martí, pero se conserva un sarcófago u osario frente a la puerta de entrada de la parroquia de Ardèvol, y también tres capiteles que se atribuyen a Llanera, hoy en el Museo Diocesano y Comarcal de Solsona (MDCS). En el MDCS se guarda un retablo del siglo XVI, obra del pintor Joanot de Pau o Joan Pau Guardiola, mientras que el retablo mayor dedicado a San Martín, del siglo XVII, se conserva hoy en la iglesia de Perecamps.
English:
SANT MARTÍ DE LLANERA
1
History and General Structure of the Temple
The temple of Sant Martí de Llanera (also known as Llanera Castle) is a beautiful 16th-century church that fully preserves its Gothic interior structure. It features a single nave divided into three sections, ribbed vaulting, side chapels, a presbytery with a pentagonal apse, and a narthex beneath the choir. The interior dimensions are 15.5 x 4.90 meters.
A distinctive aspect of 16th-century Gothic architecture is the vault ribs, which are interrupted halfway up the walls and rest on corbels. In Sant Martí, these corbels are adorned with representations of a castle, the heraldic emblem of the Vilaró family, lords of Llanera and patrons of the church. Also remarkable are the four keystones of the nave, carved with reliefs depicting, from the head to the foot of the nave: Saint Martin dividing his cloak to share with a poor man, the Annunciation, the Virgin of the Rosary, and likely Saint Isidore, kneeling on stones.
2
Side Chapels and Sacristy
As for the side chapels, only the one on the north wall near the presbytery remains in its original state, measuring 277 cm in width, 410 cm in height, and 90 cm in depth. This chapel is covered by ribbed vaulting and features a splayed window.
The other chapels were renovated at a later date, with those on the south wall being deeper than those on the north wall. On the south wall, remnants of modern-era paintings are visible, affecting both chapels. Additionally, the south wall contains the access door to the sacristy, which is decorated with a heel molding on its jambs and lintel. The lintel bears an inscription: "SIT NOMEN DÑI BENEDICTU/ A M/ DC."
The Choir and the Interior of the Church
After the 16th-century construction, a raised choir was added, forming a narthex below, with a lowered arch and ribbed vaulting following the late Gothic style. The choir's door, with molding ending in tassels, connects with the nave via a beautiful spiral staircase. The interior of the church has masonry of medium-sized, well-squared ashlar blocks arranged in rows, visible only in the apse, where a double splayed window opens to house the main altarpiece. The rest of the walls and vaults are covered with a layer of plaster.
Main Facade (South) and Entrance Door
Externally, the entrance facade is constructed with large, well-squared ashlar blocks, topped by a double-sloped eave. At the top of the facade, there is an opening slightly offset from the symmetry axis, along with an oculus positioned halfway up, above the door.
The entrance door is flanked by pilasters decorated with a scale pattern, reminiscent of the churches of Vallferosa and Ardèvol. The door is crowned by a split pediment with a niche that likely housed a statue, possibly of the church's titular saint.
An inscription on the pediment reads: "HC DOMUS DEI EST & PORTA CAELIS & V/ CABITUR AULA DEI." The exterior dimensions of the temple are 17.70 x 7.50 meters.
North Facade and Bell Tower
The north facade features drainage channels and a window positioned at the height of the presbytery. The bell tower rises above the apse, extending its pentagonal profile. It has two arched openings formed by voussoirs, with a ledge below and a cornice above. The structure culminates in a partially ruined triangular pediment with a small opening for a bell.
Annexed Constructions and State of Conservation
In addition to the annexed constructions, such as the remains of the old rectory, on the south wall there is an attached enclosed space with a now-missing portal, where a large cistern stands out. Despite its remarkable architecture, the church is in a worrying state of neglect. The entrance door is usually open, and inside, the looting of several architectural pieces is evident, as well as the desecration of a grave in the middle of the nave.
Remains of the Old Romanesque Church and Preserved Heritage
No remains of the old Romanesque church of Sant Martí remain, but a sarcophagus or ossuary is preserved in front of the entrance door of the Ardèvol parish, and also three capitals attributed to Llanera, now in the Diocesan and Comarcal Museum of Solsona (MDCS). The MDCS houses a 16th-century altarpiece by the painter Joanot de Pau or Joan Pau Guardiola, while the main altarpiece dedicated to Saint Martin, from the 17th century, is now preserved in the church of Perecamps.
Français:
SANT MARTÍ DE LLANERA
Histoire et Structure Générale du Temple
Le temple de Sant Martí de Llanera (ou du château de Llanera) est une belle église du XVIe siècle qui conserve entièrement sa structure gothique intérieure. Elle possède une seule nef avec trois travées, une voûte d'ogives, des chapelles latérales, un presbytère avec une abside pentagonale et un narthex sous le chœur. Les dimensions intérieures sont de 15,5 x 4,90 mètres.
Un élément notable de l'architecture gothique du XVIe siècle est que les nervures de la voûte sont interrompues à mi-hauteur des murs, reposant sur des culs-de-lampe, qui à Sant Martí sont décorés avec des représentations d'un château, l'emblème héraldique des Vilaró, seigneurs de Llanera et promoteurs de l'église. Sont également remarquables les quatre clés de voûte de la nef, sculptées avec des reliefs représentant, de la tête aux pieds : Saint Martin partageant son manteau pour le donner à un pauvre, l'Annonciation, la Vierge du Rosaire et, probablement, Saint Isidore, agenouillé sur des pierres.
Chapelles Latérales et Sacristie
En ce qui concerne les chapelles latérales, seule celle du mur nord, proche du presbytère, est conservée dans son état d'origine, avec une largeur de 277 cm, une hauteur de 410 cm et une profondeur de 90 cm. Cette chapelle est couverte d'une voûte d'ogives avec une fenêtre ébrasée. Les autres chapelles ont été rénovées ultérieurement, celles du mur sud étant plus profondes que celles du mur nord. Sur le mur sud, on trouve des restes de peinture d'époque moderne qui affectent les deux chapelles, et se trouve également ici la porte d'accès à la sacristie, décorée d'une moulure de talon sur les jambages et le linteau, et portant une inscription sur le linteau : "SIT NOMEN DÑI BENEDICTU/ A M/ DC".
Le Chœur et l'Intérieur de l'Église
Après la construction du XVIe siècle, un chœur surélevé a été ajouté, formant un narthex en dessous, avec un arc surbaissé et une voûte d'ogives suivant le style gothique tardif. La porte du chœur, avec une moulure terminée par des houppes, communique avec la nef par un bel escalier en colimaçon. L'intérieur de l'église présente un parement de pierres de taille moyennes, bien équarries et disposées en rangées, visibles uniquement dans l'abside, où une fenêtre à double ébrasement s'ouvre pour accueillir le retable principal. Le reste des murs et des voûtes est recouvert d'une couche de plâtre.
Façade Principale (Sud) et Porte d'Entrée
Extérieurement, la façade d'entrée présente une maçonnerie de grandes pierres de taille bien équarries, surmontée d'un avant-toit à double pente. En haut de la façade, il y a une ouverture légèrement décalée à gauche de l'axe de symétrie, ainsi qu'un oculus à mi-hauteur, au-dessus de la porte. La porte d'entrée a des pilastres de chaque côté, décorés d'un motif d'écailles rappelant les églises de Vallferosa et d'Ardèvol. Cette porte se termine par un fronton fendu par une niche qui abritait probablement une statue, peut-être du saint titulaire. Sur le fronton, on peut lire l'inscription : "HC DOMUS DEI EST & PORTA CAELIS & V/ CABITUR AULA DEI". Les dimensions extérieures du temple sont de 17,70 x 7,50 mètres.
Façade Nord et Clocher
La façade nord présente des gouttières de drainage et une fenêtre à la hauteur du presbytère. Le clocher s'élève au-dessus de l'abside, prolongeant le profil pentagonal de celle-ci. Il a deux ouvertures formées par des arcs de pierre, sous lesquelles il y a une reprise, et au-dessus, une corniche qui se termine en une sorte de fronton triangulaire, partiellement disparu, avec un petit œil pour une cloche.
Constructions Annexes et État de Conservation
Outre les constructions annexes, comme les vestiges de l'ancien presbytère, sur le mur sud est adossé un espace clos avec un portail aujourd'hui disparu, où se trouve une grande citerne. Malgré son architecture remarquable, l'église se trouve dans un état de délabrement inquiétant. La porte d'entrée est souvent ouverte, et à l'intérieur, on constate le pillage de plusieurs pièces architecturales, ainsi que la profanation d'une tombe au milieu de la nef.
Vestiges de l'Ancienne Église Romane et Patrimoine Conservé
Il ne reste aucun vestige de l'ancienne église romane de Sant Martí, mais un sarcophage ou un ossuaire est conservé devant la porte d'entrée de la paroisse d'Ardèvol, ainsi que trois chapiteaux attribués à Llanera, aujourd'hui au Musée Diocésain et Comarcal de Solsona (MDCS). Le MDCS conserve un retable du XVIe siècle, œuvre du peintre Joanot de Pau ou Joan Pau Guardiola, tandis que le retable principal dédié à Saint Martin, du XVIIe siècle, est aujourd'hui conservé dans l'église de Perecamps.