Monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers
- Context i Història de la Construcció
El que avui podem visitar és l’església del monestir, juntament amb diversos espais annexos. La construcció de l’església va començar al segle XI amb un projecte que incloïa tres absis, una cripta i una nau que s’allargava des de l’absis central. Aquesta fase inicial va incloure la capçalera decorada amb arcades llombardes. Al segle XII, el projecte es va reduir, limitant l’església als tres absis i tancant-la amb una façana. Entre els segles XIII i XIV es va completar la part superior de l’església, possiblement amb una volta octogonal sobre trompes. Als segles XV, XVI i XVII es van fer renovacions en el parament i la volta central, adaptant l’edifici a les disposicions del Concili de Trento. Al segle XVIII es van afegir dependències annexes i es van renovar elements com la ferramenta de la porta. Finalment, entre els segles XIX i principis del XX, es va dur a terme una renovació gairebé total de l’església, influenciada pel moviment arquitectònic català de l’època, renovant la façana, la volta central i la portalada de la cripta.
- Descripció Actual de l'Església
Amb la capçalera mirant a llevant, es tracta d’una església amb una planta molt particular, formada per una nau quasi quadrada, amb un absis central i dos de laterals que formen el transsepte i la façana; a més, hi ha, a la zona de l’absis central, un presbiteri elevat i una cripta a sota. L’espai central està cobert per una cúpula ogival. Externament, l’església es troba parcialment tapada per diverses dependències annexes d’èpoques posteriors, principalment de final del segle XVIII. La rectoria va ser adossada a la façana de l’església de manera que forma un petit pati tancat per on s’ha de passar per entrar al temple.
- Façana i Portalada
La façana presenta un parament que la diferencia de la resta de murs, amb un sector possiblement renovat cap als segles XII o XIII, encara que l’aspecte actual correspon completament a l’última restauració efectuada a finals del segle XIX (1898). També l’aspecte de la portalada i de la finestra, amb les arcades i els capitells, denuncia una imitació del romànic del segle XII feta al segle XIX. La porta d’entrada, de dues fulles, és de fusta, adornada amb una ferramenta del segle XVIII, segons es llegeix en un d’ells: “HESENT PRIOR MIGUEL OLIVA 1760”. Val a dir, així mateix, que arran de la darrera restauració s’ha descobert un fragment d’una imposta decorada amb motius vegetals i que devia formar part de la primitiva portalada romànica.
- Arquitectura dels Absis
L’església en si està formada únicament per tres absis, separats per contraforts rectangulars ben marcats a l’exterior. La part dels tres absis que pot examinar-se deixa veure un exterior llis, sense gaires complicacions tècniques en l’acabat de l’obra. A l’absis central hi ha tres finestres de doble esqueixada a la zona del presbiteri i tres de més baixes a l’alçada de la cripta. En aquest absis central també hom hi documenta almenys tres pilastres truncades per dalt que podrien correspondre amb les primitives lesenes o bandes llombardes. El parament dels murs ens indica arranjaments posteriors dels segles XVIII-XIX, els quals probablement haurien eliminat les bandes. Per damunt dels absis s’alça una mena de cimbori quadrat, de volta ogival a l’interior, que sembla fruit de la restauració efectuada al segle XIX i que hauria substituït l’antic cimbori del segle XII, potser octogonal sobre trompes.
- Interior i Distribució
L’església de Cellers és petita, amb uns 130 m², i es creu que va ser concebuda amb planta de creu llatina, tot i que la façana es va construir allà on hauria començat la nau, limitant la idea original. L’interior és senzill, de pedra ben tallada, sense ornamentació. La nau transversal o creuer ocupa uns 97 m² i es forma a banda i banda de l’absis central amb trams quadrats, cadascun amb una absidiola als cantons, coberts amb volta de canó i corresponents als contraforts exteriors. Els absis laterals són semicirculars, sense comunicació amb l’exterior, excepte per una petita finestra, i estan coberts amb volta de quart d’esfera. Cada absis conté un altar, datat de 1842, decorat amb flors de sis pètals dins d’un doble cercle. La coberta de l’espai quadrat entre absis és una volta ogival muntada sobre trompes, amb nervadures que acaben en escuts simbòlics dels màrtirs de l’església.
- Presbiteri
El presbiteri queda enlairat uns 2 metres en relació al nivell del terra. Deu graons, recolzats a banda i banda dels murs laterals, hi faciliten l’accés, deixant un espai al mig ocupat per una escala descendent que condueix a la cripta. Una vegada a dalt del presbiteri, l’espai hàbil és reduït, i s’hi troba un altar on encara hi ha objectes del culte i les imatges dels sants màrtirs esculpides en pedra d’època recent. Al cantó de l’esquerra del presbiteri hi trobem un espai buidat al mur i tancat per una portella de ferro amb la inscripció a la pedra: “RAMON —O VA FER— 1781”.
- Cripta
Descripció general
La cripta de l’església del monestir de Cellers es troba sota l’absis central, construïda aprofitant l’espai guanyat amb l’enlairament del presbiteri i el rebaixament del sòl d’aproximadament 1 metre. L’accés actual es fa per una escala central moderna, situada entre les altres dues que pugen al presbiteri, i dissenyada com una portalada romànica amb arquivoltes i capitells, resultat de la renovació dels segles XIX-XX. Les tres finestres de la cripta, de doble esqueixada, no s’alineen amb les del presbiteri, suggerint una construcció posterior. Per evitar que quedessin tapades pel nivell del terra exterior, es va construir un mur contemporani, seguint la forma de l’absis. Al costat dret de la cripta hi ha una porta que condueix a una petita habitació, probablement utilitzada com a sagristia.
Espai interior
L'espai interior, està dividit en sis àrees cobertes per voltes d’aresta. Aquestes zones estan delimitades per quatre columnes cilíndriques, lleugerament abombades al centre, que mesuren aproximadament 65 cm de diàmetre i 140 cm d’alçada. Les quatre columnes formen un espai central, delimitat per pedres planes i llargues en tres costats i per un altar de pedra treballada en l'altre. L'àrea entre aquestes pedres i l'altar, situada al centre de la cripta, no està pavimentada, deixant la terra visible.
Les columnes
Les columnes de la cripta de Cellers estan rematades per capitells esculpits, molts d'ells en estat de conservació regular a causa de l’erosió. Els capitells tenen una secció quadrada a la part superior (àbac) i circular a la part inferior. Sota l’àbac, els carcanyols dels arcs estan decorats amb motius vegetals o caps monstruosos, un treball senzill que sembla obra d’un humil picapedrer. La decoració al tambor dels capitells consisteix en flors rodones i rostres humans amb faccions grosses i grotesques, amb llargues barbes. La majoria d’aquests capitells són reproduccions o restauracions basades en els originals conservats. Un capitell proper a l’altar és considerat l'únic completament original, decorat amb línies incises que representen fulles i un cap frontal amb un possible nimbe crucífer.
Castellano:
MONASTERIO DE SANT CELDONI I SANT ERMENTER DE CELLERS
Contexto e Historia de la Construcción
Lo que hoy podemos visitar es la iglesia del monasterio, junto con varios espacios anexos. La construcción de la iglesia comenzó en el siglo XI con un proyecto que incluía tres ábsides, una cripta y una nave que se extendía desde el ábside central. Esta fase inicial incluyó la cabecera decorada con arcadas lombardas. En el siglo XII, el proyecto se redujo, limitando la iglesia a los tres ábsides y cerrándola con una fachada. Entre los siglos XIII y XIV se completó la parte superior de la iglesia, posiblemente con una bóveda octogonal sobre trompas. En los siglos XV, XVI y XVII se realizaron renovaciones en la estructura y la bóveda central, adaptando el edificio a las disposiciones del Concilio de Trento. En el siglo XVIII se añadieron dependencias anexas y se renovaron elementos como la herrería de la puerta. Finalmente, entre los siglos XIX y principios del XX, se llevó a cabo una renovación casi total de la iglesia, influenciada por el movimiento arquitectónico catalán de la época, renovando la fachada, la bóveda central y la portada de la cripta.
Descripción Actual de la Iglesia
Con la cabecera orientada al este, se trata de una iglesia con una planta muy particular, formada por una nave casi cuadrada, con un ábside central y dos laterales que forman el transepto y la fachada; además, en la zona del ábside central, hay un presbiterio elevado y una cripta debajo. El espacio central está cubierto por una cúpula ojival. Externamente, la iglesia está parcialmente tapada por varias dependencias anexas de épocas posteriores, principalmente de finales del siglo XVIII. La rectoría fue adosada a la fachada de la iglesia de manera que forma un pequeño patio cerrado por donde se debe pasar para entrar al templo.
Fachada y Portada
La fachada presenta una mampostería que la diferencia del resto de los muros, con un sector posiblemente renovado hacia los siglos XII o XIII, aunque el aspecto actual corresponde completamente a la última restauración realizada a finales del siglo XIX (1898). También el aspecto de la portada y de la ventana, con las arcadas y los capiteles, denuncia una imitación del románico del siglo XII realizada en el siglo XIX. La puerta de entrada, de dos hojas, es de madera, adornada con una herrería del siglo XVIII, según se lee en uno de ellos: "HESENT PRIOR MIGUEL OLIVA 1760". Cabe destacar, asimismo, que a raíz de la última restauración se ha descubierto un fragmento de una imposta decorada con motivos vegetales que debió formar parte de la primitiva portada románica.
Arquitectura de los Ábsides
La iglesia en sí está formada únicamente por tres ábsides, separados por contrafuertes rectangulares bien marcados en el exterior. La parte de los tres ábsides que puede examinarse deja ver un exterior liso, sin mayores complicaciones técnicas en el acabado de la obra. En el ábside central hay tres ventanas de doble derrame en la zona del presbiterio y tres más bajas a la altura de la cripta. En este ábside central también se documentan al menos tres pilastras truncadas por arriba que podrían corresponder con las primitivas lesenas o bandas lombardas. La mampostería de los muros nos indica arreglos posteriores de los siglos XVIII-XIX, los cuales probablemente habrían eliminado las bandas. Sobre los ábsides se alza una especie de cimborrio cuadrado, de bóveda ojival en el interior, que parece ser el resultado de la restauración realizada en el siglo XIX y que habría sustituido el antiguo cimborrio del siglo XII, quizás octogonal sobre trompas.
Interior y Distribución
La iglesia de Cellers es pequeña, con unos 130 m², y se cree que fue concebida con planta de cruz latina, aunque la fachada se construyó donde habría comenzado la nave, limitando la idea original. El interior es sencillo, de piedra bien tallada, sin ornamentación. La nave transversal o crucero ocupa unos 97 m² y se forma a ambos lados del ábside central con tramos cuadrados, cada uno con una absidiola en las esquinas, cubiertos con bóveda de cañón y correspondientes a los contrafuertes exteriores. Los ábsides laterales son semicirculares, sin comunicación con el exterior, excepto por una pequeña ventana, y están cubiertos con bóveda de cuarto de esfera. Cada ábside contiene un altar, fechado en 1842, decorado con flores de seis pétalos dentro de un doble círculo. La cubierta del espacio cuadrado entre ábsides es una bóveda ojival montada sobre trompas, con nervaduras que terminan en escudos simbólicos de los mártires de la iglesia.
Presbiterio
El presbiterio se eleva unos 2 metros en relación al nivel del suelo. Diez escalones, apoyados a ambos lados de los muros laterales, facilitan el acceso, dejando un espacio en el medio ocupado por una escalera descendente que conduce a la cripta. Una vez arriba del presbiterio, el espacio hábil es reducido, y se encuentra un altar donde aún se conservan objetos del culto y las imágenes de los santos mártires esculpidas en piedra de época reciente. En el lado izquierdo del presbiterio encontramos un espacio vaciado en el muro y cerrado por una puerta de hierro con la inscripción en la piedra: "RAMON —LO HIZO— 1781".
Cripta
Descripción general
La cripta de la iglesia del monasterio de Cellers se encuentra bajo el ábside central, construida aprovechando el espacio ganado con la elevación del presbiterio y el rebaje del suelo de aproximadamente 1 metro. El acceso actual se realiza por una escalera central moderna, situada entre las otras dos que suben al presbiterio, y diseñada como una portada románica con arquivoltas y capiteles, resultado de la renovación de los siglos XIX-XX. Las tres ventanas de la cripta, de doble derrame, no se alinean con las del presbiterio, lo que sugiere una construcción posterior. Para evitar que quedaran tapadas por el nivel del suelo exterior, se construyó un muro contemporáneo, siguiendo la forma del ábside. En el lado derecho de la cripta hay una puerta que conduce a una pequeña habitación, probablemente utilizada como sacristía.
Espacio interior
El espacio interior está dividido en seis áreas cubiertas por bóvedas de arista. Estas zonas están delimitadas por cuatro columnas cilíndricas, ligeramente abombadas en el centro, que miden aproximadamente 65 cm de diámetro y 140 cm de altura. Las cuatro columnas forman un espacio central, delimitado por piedras planas y largas en tres lados y por un altar de piedra trabajada en el otro. El área entre estas piedras y el altar, situada en el centro de la cripta, no está pavimentada, dejando la tierra visible.
Las columnas
Las columnas de la cripta de Cellers están rematadas por capiteles esculpidos, muchos de ellos en estado de conservación regular debido a la erosión. Los capiteles tienen una sección cuadrada en la parte superior (ábaco) y circular en la parte inferior. Bajo el ábaco, los estribos de los arcos están decorados con motivos vegetales o cabezas monstruosas, un trabajo sencillo que parece obra de un humilde cantero. La decoración en el tambor de los capiteles consiste en flores redondas y rostros humanos con facciones gruesas y grotescas, con largas barbas. La mayoría de estos capiteles son reproducciones o restauraciones basadas en los originales conservados. Un capitel cercano al altar se considera el único completamente original, decorado con líneas incisas que representan hojas y una cabeza frontal con un posible nimbo crucífero.
English:
MONASTERY OF SANT CELDONI I SANT ERMENTER DE CELLERS
Context and Construction History
What we can visit today is the church of the monastery, along with several adjoining spaces. The construction of the church began in the 11th century, originally planned with three apses, a crypt, and a nave extending from the central apse. This initial phase included a decorated apse featuring Lombard arcades.
In the 12th century, the project was scaled down, limiting the church to the three apses and closing it with a facade. Between the 13th and 14th centuries, the upper part of the church was completed, possibly with an octagonal vault resting on squinches. During the 15th, 16th, and 17th centuries, the walls and central vault were renovated to adapt the building to the provisions of the Council of Trent.
In the 18th century, additional annexes were built, and elements such as the door ironwork were updated. Finally, between the 19th and early 20th centuries, the church underwent a near-total renovation, influenced by the Catalan architectural movement of the period. This renovation included the facade, central vault, and crypt portal.
Current Description of the Church
With the apse facing east, this church has a unique layout, consisting of an almost square nave with a central apse and two lateral ones that form the transept and facade. Additionally, the central apse features an elevated presbytery and a crypt beneath it. The central space is crowned by a pointed dome.
Externally, the church is partially obscured by various annexes from later periods, primarily dating to the late 18th century. The rectory was built adjoining the church’s facade, creating a small enclosed courtyard that must be crossed to access the temple.
Facade and Portal
The facade features masonry that differentiates it from the rest of the walls, with a sector possibly renovated around the 12th or 13th centuries, although the current appearance fully corresponds to the last restoration carried out in the late 19th century (1898). The appearance of the portal and the window, with the arcades and capitals, also shows an imitation of 12th-century Romanesque made in the 19th century. The entrance door, with two leaves, is wooden, adorned with 18th-century ironwork, as read on one of them: "HESENT PRIOR MIGUEL OLIVA 1760." It should also be noted that as a result of the last restoration, a fragment of an impost decorated with vegetal motifs was discovered, which likely formed part of the original Romanesque portal.
Architecture of the Apses
The church consists solely of three apses, separated on the exterior by well-defined rectangular buttresses. The visible parts of the apses have a smooth exterior, showing no significant technical complexity in their finish.
In the central apse, there are three double-splayed windows in the presbytery area and three lower ones at the crypt level. At least three pilasters, truncated at the top, are also documented in this central apse, which may correspond to the original Lombard lesenes or bands.
The masonry of the walls suggests later modifications during the 18th and 19th centuries, likely involving the removal of these bands. Above the apses rises a square lantern with a pointed vault inside. This feature appears to result from a 19th-century restoration that likely replaced the original 12th-century lantern, which may have been octagonal and supported by squinches.
Interior and Layout
The church of Cellers is small, covering about 130 m². It is believed to have been conceived with a Latin cross plan, although the facade was constructed where the nave would have begun, limiting the original design. The interior is simple, built with well-cut stone and lacking ornamentation.
The transept, occupying approximately 97 m², is formed on either side of the central apse by square sections, each featuring an apsidiole in the corners. These apsidioles are covered by barrel vaults corresponding to the exterior buttresses. The lateral apses are semicircular, with no exterior access except for a small window, and are covered by quarter-sphere vaults.
Each apse contains an altar, dated 1842, decorated with six-petaled flowers enclosed within a double circle. The square space between the apses is covered by a pointed vault mounted on squinches, with ribs ending in symbolic shields representing the church's martyrs.
Presbytery
The presbytery is elevated about 2 meters relative to ground level. Ten steps, supported on both sides of the lateral walls, facilitate access, leaving a space in the middle occupied by a descending staircase that leads to the crypt. Once at the top of the presbytery, the usable space is reduced, and there is an altar where objects of worship and images of the martyr saints sculpted in recent stone are still kept. On the left side of the presbytery, there is a space hollowed out in the wall and closed by an iron gate with the inscription on the stone: "RAMON —MADE IT— 1781."
Crypt
General Description
The crypt of the Cellers monastery church is located beneath the central apse, constructed by utilizing the space created through the elevation of the presbytery and the lowering of the ground by approximately 1 meter. Access is now provided via a modern central staircase, positioned between the two that ascend to the presbytery. This staircase is designed as a Romanesque portal with archivolts and capitals, a result of the 19th-20th century renovation.
The three double-splayed windows in the crypt do not align with those in the presbytery, indicating later construction. To prevent these windows from being buried by the exterior ground level, a contemporary wall was built, following the curvature of the apse.
On the right side of the crypt, a door leads to a small room, likely used as a sacristy.
Interior Space
The interior space is divided into six sections, each covered by groin vaults. These sections are defined by four cylindrical columns, slightly bulging at the center, measuring approximately 65 cm in diameter and 140 cm in height.
The four columns form a central area, bordered on three sides by flat, elongated stones and on the fourth by a carved stone altar. The space between these stones and the altar, located at the center of the crypt, is left unpaved, exposing the bare earth.
The Columns
The columns of the Cellers crypt are topped with carved capitals, many of which are in fair condition due to erosion. The capitals have a square section at the top (abacus) and a circular section at the bottom. Below the abacus, the spandrels of the arches are adorned with vegetal motifs or monstrous heads, simple designs that appear to be the work of a modest stonecutter.
The decoration on the drum of the capitals features round flowers and human faces with thick, grotesque features, including long beards. Most of these capitals are reproductions or restorations based on the surviving originals. One capital near the altar is considered the only completely original piece, decorated with incised lines representing leaves and a frontal head, possibly with a cruciform nimbus.
Français:
MONASTÈRE DE SANT CELDONI I SANT ERMENTER DE CELLERS
Contexte et Histoire de la Construction
Ce que nous pouvons visiter aujourd'hui est l'église du monastère, ainsi que plusieurs espaces annexes. La construction de l'église a commencé au XIe siècle avec un projet qui incluait trois absides, une crypte et une nef s'étendant depuis l'abside centrale. Cette phase initiale incluait la tête décorée d'arcades lombardes. Au XIIe siècle, le projet a été réduit, limitant l'église aux trois absides et la fermant avec une façade. Entre les XIIIe et XIVe siècles, la partie supérieure de l'église a été achevée, probablement avec une voûte octogonale sur trompes. Aux XVe, XVIe et XVIIe siècles, des rénovations ont été effectuées sur le parement et la voûte centrale, adaptant le bâtiment aux dispositions du Concile de Trente. Au XVIIIe siècle, des annexes supplémentaires ont été ajoutées et des éléments tels que la ferronnerie de la porte ont été rénovés. Enfin, entre les XIXe et début du XXe siècles, une rénovation presque totale de l'église a été réalisée, influencée par le mouvement architectural catalan de l'époque, renouvelant la façade, la voûte centrale et le portail de la crypte.
Description Actuelle de l'Église
Avec la tête orientée à l'est, il s'agit d'une église avec un plan très particulier, formée par une nef presque carrée, avec une abside centrale et deux latérales qui forment le transept et la façade; de plus, dans la zone de l'abside centrale, il y a un presbytère surélevé et une crypte en dessous. L'espace central est couvert par une coupole ogivale. Extérieurement, l'église est partiellement masquée par diverses annexes des périodes ultérieures, principalement de la fin du XVIIIe siècle. Le presbytère a été adossé à la façade de l'église de manière à former une petite cour fermée par laquelle il faut passer pour entrer dans le temple.
Façade et Portail
La façade présente une maçonnerie qui la distingue du reste des murs, avec un secteur possiblement rénové vers les XIIe ou XIIIe siècles, bien que l'aspect actuel corresponde entièrement à la dernière restauration effectuée à la fin du XIXe siècle (1898). L'aspect du portail et de la fenêtre, avec les arcades et les chapiteaux, révèle également une imitation du roman du XIIe siècle réalisée au XIXe siècle. La porte d'entrée, à deux battants, est en bois, ornée de ferronnerie du XVIIIe siècle, comme on peut le lire sur l'un d'eux : "HESENT PRIOR MIGUEL OLIVA 1760". Il convient également de noter qu'à la suite de la dernière restauration, un fragment d'une imposte décorée de motifs végétaux a été découvert, qui faisait probablement partie du portail roman primitif.
Architecture des Absides
L'église elle-même est uniquement composée de trois absides, séparées par des contreforts rectangulaires bien marqués à l'extérieur. La partie des trois absides qui peut être examinée laisse voir un extérieur lisse, sans grandes complications techniques dans la finition de l'œuvre. Dans l'abside centrale, il y a trois fenêtres à double ébrasement dans la zone du presbytère et trois autres plus basses au niveau de la crypte. Dans cette abside centrale, au moins trois pilastres tronqués par le haut sont également documentés, qui pourraient correspondre aux premières lésènes ou bandes lombardes. La maçonnerie des murs indique des ajustements ultérieurs des XVIIIe-XIXe siècles, qui auraient probablement éliminé les bandes. Au-dessus des absides se dresse une sorte de lanterneau carré, avec une voûte ogivale à l'intérieur, qui semble être le résultat de la restauration effectuée au XIXe siècle et qui aurait remplacé l'ancien lanterneau du XIIe siècle, peut-être octogonal sur trompes.
Intérieur et Distribution
L'église de Cellers est petite, d'environ 130 m², et on pense qu'elle a été conçue avec un plan en croix latine, bien que la façade ait été construite là où la nef aurait commencé, limitant l'idée originale. L'intérieur est simple, en pierre bien taillée, sans ornementation. La nef transversale ou transept occupe environ 97 m² et se forme de chaque côté de l'abside centrale avec des sections carrées, chacune avec une absidiole dans les coins, couvertes par une voûte en berceau et correspondant aux contreforts extérieurs. Les absides latérales sont semi-circulaires, sans communication avec l'extérieur, sauf par une petite fenêtre, et sont couvertes par une voûte en quart de sphère. Chaque abside contient un autel, daté de 1842, décoré de fleurs à six pétales dans un double cercle. La couverture de l'espace carré entre les absides est une voûte ogivale montée sur trompes, avec des nervures qui se terminent par des écussons symboliques des martyrs de l'église.
Presbytère
Le presbytère est surélevé d'environ 2 mètres par rapport au niveau du sol. Dix marches, appuyées de chaque côté des murs latéraux, facilitent l'accès, laissant un espace au milieu occupé par un escalier descendant qui mène à la crypte. Une fois au sommet du presbytère, l'espace utilisable est réduit, et il y a un autel où sont encore conservés des objets de culte et des images des saints martyrs sculptées en pierre de date récente. Sur le côté gauche du presbytère, on trouve un espace creusé dans le mur et fermé par une porte en fer avec l'inscription sur la pierre : "RAMON —L'A FAIT— 1781".
Crypte
Description générale
La crypte de l'église du monastère de Cellers se trouve sous l'abside centrale, construite en profitant de l'espace gagné avec l'élévation du presbytère et l'abaissement du sol d'environ 1 mètre. L'accès actuel se fait par un escalier central moderne, situé entre les deux autres qui montent au presbytère, et conçu comme un portail roman avec des archivoltes et des chapiteaux, résultant de la rénovation des XIXe-XXe siècles. Les trois fenêtres à double ébrasement de la crypte ne s'alignent pas avec celles du presbytère, suggérant une construction ultérieure. Pour éviter qu'elles ne soient recouvertes par le niveau du sol extérieur, un mur contemporain a été construit, suivant la forme de l'abside. Sur le côté droit de la crypte, il y a une porte qui mène à une petite pièce, probablement utilisée comme sacristie.
Espace intérieur
L'espace intérieur est divisé en six zones couvertes par des voûtes d'arêtes. Ces zones sont délimitées par quatre colonnes cylindriques, légèrement bombées au centre, mesurant environ 65 cm de diamètre et 140 cm de hauteur. Les quatre colonnes forment un espace central, délimité par des pierres plates et longues sur trois côtés et par un autel en pierre sculptée sur l'autre. La zone entre ces pierres et l'autel, située au centre de la crypte, n'est pas pavée, laissant la terre visible.
Les Colonnes
Les colonnes de la crypte de Cellers sont surmontées de chapiteaux sculptés, beaucoup d'entre eux en état de conservation régulier en raison de l'érosion. Les chapiteaux ont une section carrée en haut (abaque) et circulaire en bas. Sous l'abaque, les écoinçons des arcs sont décorés de motifs végétaux ou de têtes monstrueuses, un travail simple qui semble être l'œuvre d'un humble tailleur de pierre. La décoration sur le tambour des chapiteaux consiste en des fleurs rondes et des visages humains aux traits grossiers et grotesques, avec de longues barbes. La plupart de ces chapiteaux sont des reproductions ou des restaurations basées sur les originaux conservés. Un chapiteau près de l'autel est considéré comme le seul entièrement original, décoré de lignes incisées représentant des feuilles et une tête frontale avec un nimbe crucifère possible.