Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Església de Sant Gil

  1. Exterior i Façanes

Façanes Sud i Oest

L’església de Sant Gil de Torà, construïda en estil gòtic tardà, presenta unes façanes sud i oest que es van erigir al segle XVI. Aquestes façanes estan constituïdes per grans carreus de pedra, tallats amb precisió i col·locats amb cura, conferint a l’edifici una aparença robusta i austera. No obstant això, a la façana sud, especialment a la part inferior i prop de la capçalera, es poden observar filades de carreus més rudimentàries i desgastades, que probablement pertanyen a la primitiva església medieval, evidenciant així les diferents etapes constructives del temple.

 

Portes d’Accés

Porta Principal (Sud): Situada a la façana sud, la porta principal és un exemple d’arquitectura renaixentista, amb un disseny que contrasta amb l’interior gòtic del temple. La porta està emmarcada per columnes d’ordre clàssic que sostenen sengles fornícules a banda i banda, així com una a la part superior. Aquestes fornícules, que en el passat contenien estàtues de sants, avui dia es troben buides.

-Porta Falsa (Oest): A la façana oest, trobem una segona porta, coneguda com la “porta falsa”. Aquesta és més senzilla en la seva concepció, amb una llinda plana emmarcada per un motlluratge suau. La inscripció que es pot veure a la llinda, datada al 1568, fa referència a Francesc Robert, un mestre picapedrer que es va encarregar de la reforma de les façanes.

 

  1. Interior de la Nau

 

Nau Principal

L’interior de l’església es caracteritza per una nau única i àmplia, coberta per una volta de creueria en forma d’estrella. Aquesta volta crea un patró complex de rombes i claus que es distribueixen de manera simètrica, dirigint la vista cap a l’altar. Aquest tipus de volta, també present a l’església de Bellpuig d’Urgell, s’atribueix al mestre Melcior Gener. Al llarg de les parets de la nau, corre un trifori amb petits arcs de mig punt i columnes d’estil clàssic, afegint un element decoratiu refinat a l’espai.

 

Capelles Laterals

Les capelles laterals, incorporades dins el gruix dels murs, tenen arcs rebaixats i estan cobertes amb voltes de creueria. Aquestes capelles, especialment les situades a la banda de l’epístola, van ser modificades en èpoques posteriors, integrant-se harmònicament en l’estructura original de l’edifici.

 

  1. Cor i Baptisteri

 

Cor Elevat

A l’extrem de la nau, sobre l’entrada principal, es troba el cor elevat, una característica que va començar a popularitzar-se en l’arquitectura gòtica tardana a Catalunya i que va perdurar durant el període barroc. El cor proporciona un espai elevat des del qual es podia seguir la litúrgia i que també permetia la inclusió de música en les cerimònies.

 

Capella del Baptisteri

A la dreta del cor, prop del costat de l’evangeli, hi ha una petita capella amb una volta de creueria, decorada amb pintures de l’època. Actualment, aquesta capella serveix com a baptisteri, mantenint la seva funció original dins del conjunt religiós.

 

  1. Capella dels Cardona i Capella dels Dolors

 

Capella dels Cardona

L’accés al cor també permet arribar a un passadís estret que antigament conduïa a les finestres del trifori, avui cegades. Aquest passadís condueix a la volta de creueria de l’antiga capella dels Cardona, que va quedar oculta amb la construcció de la capella dels Dolors al segle XVIII. Aquesta capella de Sant Joan, anteriorment dedicada als Cardona, conserva una volta de creueria decorada amb l’escut familiar, que inclou símbols com un card de tres espigues, un toro rampant, un escacat d’Urgell, i un marrà amb esquella, tot envoltat de motius florals pintats que adornen l’espai.

 

Capella dels Dolors

La capella dels Dolors, construïda al segle XVIII, ocupa l’espai entre les capelles del Roser i del Sant Crist. La seva decoració barroca és especialment notable per la cúpula amb llanternó que corona l’espai, representant un sol amb rajos i caps d’angelets, tot emmarcat per una cornisa motllurada que recorre el perímetre de la capella.

En aquest espai actualment s’hi pot observar la imatge barroca de la Mare de Déu del Roser, originaria de l’església de Cellers.

Mare de Deu del Roser

Es tracta d'una talla de fusta de 85 cm d'alçada, probablement feta de boix, que segueix la tipologia barroca de la Verge del Rosari, comuna a Catalunya al segle XVII. La imatge, d'estil popular i bella factura, podria ser obra d'un taller local, potser de la mateixa vila de Torà.

La figura té la forma típica de "fus" barroca, amb vestidures amples i plecs gruixuts, decorades amb motius florals de traços amples i colors primaris, sense daurats ni estofats. Porta un mantell que li cobreix el cap, però manca de la corona que la distingiria com a "Reina de Cels i Terra". El Nen que sosté aguanta la "Bola del Món", tot i que el seu rosari ha desaparegut. La Verge es col·loca sobre un basament que imita el marbrejat i presenta un lleuger contraposto que li dona certa mobilitat.

Ha estat restaurada recentment.

 

  1. Capella del Roser

Descripció de la Capella

La capella del Roser, gairebé quadrada en la seva planta, està coberta per una cúpula que s’eleva sobre petxines i culmina en un llanternó. Aquest llanternó, a l’interior, representa un sol radiant, amb els rajos que s’estenen per tota la cúpula, decorats amb caps d’angelets. Una cornisa treballada recorre el perímetre de la capella, mentre que els murs estan parcialment coberts per un sòcol afegit en una època posterior.

Aquesta capella es va construir al segle XVII i és coneguda per la inscripció del llindar que data de 1654. En aquesta data, segons els documents històrics, es van començar a enterrar cadàvers en el carner de la capella. També s’hi veneraven les Santes Relíquies, atorgades a la parròquia per la cúria romana el 18 de març de 1672.

 

  1. Capella del Sant Crist

 

Descripció de la Capella

La capella del Sant Crist, construïda a principis del segle XVII, es distingeix per la seva planta rectangular i els seus quatre trams de volta de canó, sostinguts per arcs faixons. Al mur nord, les llunetes contenen tres finestres, mentre que a la capçalera hi ha una gran fornícula que alberga la imatge actual del Sant Crist.

A més de les capelles al mur nord i sud, hi ha un espai al mur oest que conserva part d’una volta estrellada, que es va veure interrompuda per la construcció del pas entre la capella del Sant Crist i la dels Dolors. Aquest pas està decorat amb un arc de mig punt amb relleus vegetals en guix, i les dimensions de la capella són de 14 metres de llarg per 6 metres d’ample.

Castellano:

Iglesia de Sant Gil

Exterior y Fachadas
Fachadas Sur y Oeste
La iglesia de Sant Gil de Torà, construida en estilo gótico tardío, presenta unas fachadas sur y oeste que se erigieron en el siglo XVI. Estas fachadas están constituidas por grandes sillares de piedra, tallados con precisión y colocados con esmero, otorgando al edificio una apariencia robusta y austera. Sin embargo, en la fachada sur, especialmente en la parte inferior y cerca de la cabecera, se pueden observar hileras de sillares más rudimentarios y desgastados, que probablemente pertenecen a la primitiva iglesia medieval, evidenciando así las diferentes etapas constructivas del templo.

Puertas de Acceso
Puerta Principal (Sur): Situada en la fachada sur, la puerta principal es un ejemplo de arquitectura renacentista, con un diseño que contrasta con el interior gótico del templo. La puerta está enmarcada por columnas de orden clásico que sostienen sendas hornacinas a ambos lados, así como una en la parte superior. Estas hornacinas, que en el pasado contenían estatuas de santos, hoy en día se encuentran vacías.

Puerta Falsa (Oeste): En la fachada oeste, encontramos una segunda puerta, conocida como la “puerta falsa”. Esta es más sencilla en su concepción, con un dintel plano enmarcado por un suave molduraje. La inscripción que se puede ver en el dintel, datada en 1568, hace referencia a Francesc Robert, un maestro cantero que se encargó de la reforma de las fachadas.

Interior de la Nave

Nave Principal
El interior de la iglesia se caracteriza por una nave única y amplia, cubierta por una bóveda de crucería en forma de estrella. Esta bóveda crea un patrón complejo de rombos y claves que se distribuyen de manera simétrica, dirigiendo la vista hacia el altar. Este tipo de bóveda, también presente en la iglesia de Bellpuig d’Urgell, se atribuye al maestro Melcior Gener. A lo largo de las paredes de la nave, corre un triforio con pequeños arcos de medio punto y columnas de estilo clásico, añadiendo un elemento decorativo refinado al espacio.

Capillas Laterales
Las capillas laterales, incorporadas dentro del grosor de los muros, tienen arcos rebajados y están cubiertas con bóvedas de crucería. Estas capillas, especialmente las situadas en el lado de la epístola, fueron modificadas en épocas posteriores, integrándose armónicamente en la estructura original del edificio.

Coro y Baptisterio

Coro Elevado
En el extremo de la nave, sobre la entrada principal, se encuentra el coro elevado, una característica que comenzó a popularizarse en la arquitectura gótica tardía en Cataluña y que perduró durante el período barroco. El coro proporciona un espacio elevado desde el cual se podía seguir la liturgia y que también permitía la inclusión de música en las ceremonias.

Capilla del Baptisterio
A la derecha del coro, cerca del lado del evangelio, hay una pequeña capilla con una bóveda de crucería, decorada con pinturas de la época. Actualmente, esta capilla sirve como baptisterio, manteniendo su función original dentro del conjunto religioso.

Capilla de los Cardona y Capilla de los Dolores

Capilla de los Cardona
El acceso al coro también permite llegar a un pasillo estrecho que antiguamente conducía a las ventanas del triforio, hoy cegadas. Este pasillo conduce a la bóveda de crucería de la antigua capilla de los Cardona, que quedó oculta con la construcción de la capilla de los Dolores en el siglo XVIII. Esta capilla de San Juan, anteriormente dedicada a los Cardona, conserva una bóveda de crucería decorada con el escudo familiar, que incluye símbolos como un cardo de tres espigas, un toro rampante, un ajedrezado de Urgel, y un cordero con campanilla, todo rodeado de motivos florales pintados que adornan el espacio.

Capilla de los Dolores
La capilla de los Dolores, construida en el siglo XVIII, ocupa el espacio entre las capillas del Rosario y del Santo Cristo. Su decoración barroca es especialmente notable por la cúpula con linterna que corona el espacio, representando un sol con rayos y cabezas de angelitos, todo enmarcado por una cornisa moldurada que recorre el perímetro de la capilla.
En este espacio actualmente se puede observar la imagen barroca de la Virgen del Rosario, originaria de la iglesia de Cellers.
Virgen del Rosario
Se trata de una talla de madera de 85 cm de altura, probablemente hecha de boj, que sigue la tipología barroca de la Virgen del Rosario, común en Cataluña en el siglo XVII. La imagen, de estilo popular y bella factura, podría ser obra de un taller local, tal vez de la misma villa de Torà.
La figura tiene la forma típica de "huso" barroco, con vestiduras amplias y pliegues gruesos, decoradas con motivos florales de trazos anchos y colores primarios, sin dorados ni estofados. Lleva un manto que le cubre la cabeza, pero carece de la corona que la distinguiría como "Reina de Cielos y Tierra". El Niño que sostiene aguanta el "Globo del Mundo", aunque su rosario ha desaparecido. La Virgen se coloca sobre una base que imita el mármol y presenta un ligero contraposto que le da cierta movilidad.
Ha sido restaurada recientemente.

Capilla del Rosario
Descripción de la Capilla
La capilla del Rosario, casi cuadrada en su planta, está cubierta por una cúpula que se eleva sobre pechinas y culmina en una linterna. Esta linterna, en el interior, representa un sol radiante, con los rayos que se extienden por toda la cúpula, decorados con cabezas de angelitos. Una cornisa trabajada recorre el perímetro de la capilla, mientras que las paredes están parcialmente cubiertas por un zócalo añadido en una época posterior.
Esta capilla se construyó en el siglo XVII y es conocida por la inscripción del dintel que data de 1654. En esa fecha, según los documentos históricos, se empezaron a enterrar cadáveres en el osario de la capilla. También se veneraban allí las Santas Reliquias, otorgadas a la parroquia por la curia romana el 18 de marzo de 1672.

Capilla del Santo Cristo

Descripción de la Capilla
La capilla del Santo Cristo, construida a principios del siglo XVII, se distingue por su planta rectangular y sus cuatro tramos de bóveda de cañón, sostenidos por arcos fajones. En el muro norte, las lunetas contienen tres ventanas, mientras que en la cabecera hay una gran hornacina que alberga la imagen actual del Santo Cristo.
Además de las capillas en el muro norte y sur, hay un espacio en el muro oeste que conserva parte de una bóveda estrellada, que se vio interrumpida por la construcción del paso entre la capilla del Santo Cristo y la de los Dolores. Este paso está decorado con un arco de medio punto con relieves vegetales en yeso, y las dimensiones de la capilla son de 14 metros de largo por 6 metros de ancho.

English:

Church of Sant Gil

Exterior and Facades
South and West Facades
The church of Sant Gil in Torà, built in the late Gothic style, features south and west facades that were erected in the 16th century. These facades are made of large stone ashlar blocks, precisely cut and carefully placed, giving the building a robust and austere appearance. However, on the south facade, especially in the lower part and near the apse, one can observe rows of more rudimentary and worn ashlar blocks, which likely belong to the original medieval church, thus highlighting the different construction stages of the temple.

Entrance Doors
Main Door (South): Located on the south facade, the main door exemplifies Renaissance architecture, presenting a design that contrasts with the Gothic interior of the temple. The door is framed by classical order columns supporting niches on either side, as well as one above. These niches, which once housed statues of saints, are now empty.

False Door (West): On the west facade, there is a secondary door, commonly referred to as the “false door.” Simpler in design, it features a flat lintel framed by soft molding. An inscription on the lintel, dated 1568, references Francesc Robert, the master stonemason responsible for the renovation of the facade.

Interior of the Nave

Main Nave
The interior of the church is defined by a single, wide nave covered with a star-shaped ribbed vault. This vault forms a complex pattern of diamonds and symmetrically arranged keystones, drawing the gaze toward the altar. Similar vaulting, attributed to the master Melcior Gener, can also be found in the church of Bellpuig d’Urgell.

A triforium runs along the walls of the nave, featuring small semicircular arches and classical-style columns, which add a refined decorative element to the space.

Side Chapels
The side chapels, incorporated into the thickness of the walls, have lowered arches and are covered with ribbed vaults. These chapels, especially those located on the epistle side, were modified in later periods, harmoniously integrating into the original structure of the building.

Choir and Baptistery

Elevated Choir
At the end of the nave, above the main entrance, is the elevated choir, a feature that began to popularize in late Gothic architecture in Catalonia and persisted during the Baroque period. The choir provides an elevated space from which the liturgy could be followed and also allowed for the inclusion of music in the ceremonies.

Baptistery Chapel
To the right of the choir, near the gospel side, there is a small chapel with a ribbed vault, decorated with period paintings. Currently, this chapel serves as the baptistery, maintaining its original function within the religious complex.

Cardona Chapel and Dolors Chapel

Cardona Chapel
Access to the choir also allows reaching a narrow corridor that once led to the triforium windows, now sealed. This corridor leads to the ribbed vault of the former Cardona chapel, which was concealed with the construction of the Dolors chapel in the 18th century. This chapel of Saint John, previously dedicated to the Cardona family, retains a ribbed vault decorated with the family crest, which includes symbols such as a thistle with three spikes, a rampant bull, a checkered pattern of Urgell, and a lamb with a bell, all surrounded by painted floral motifs that adorn the space.

 

Dolors Chapel
The Dolors Chapel, built in the 18th century, is located between the Roser Chapel and the Sant Crist Chapel. Its Baroque decoration is particularly striking, especially the dome with a lantern that crowns the space. This lantern depicts a sun with radiating rays and cherub heads, all framed by a molded cornice running along the perimeter of the chapel.

Currently, the chapel houses a Baroque image of the Virgin of the Rosary, originally from the church of Cellers.

Virgin of the Rosary
This wooden sculpture, standing 85 cm tall and likely made of boxwood, follows the Baroque typology of the Virgin of the Rosary, commonly seen in 17th-century Catalonia. The piece, crafted in a popular style with fine workmanship, may originate from a local workshop, possibly from the town of Torà itself.

The figure displays the characteristic Baroque "spindle" shape, with wide garments and pronounced folds adorned with floral motifs painted in broad strokes and primary colors, lacking gilding or gold leaf. She wears a mantle that covers her head but is missing the crown that would identify her as the "Queen of Heaven and Earth." The Child she holds carries the "Globe of the World," although the rosary is now lost. The Virgin stands on a base designed to imitate marble and features a slight contrapposto, adding a sense of movement.

The sculpture has been recently restored.

Roser Chapel
Description of the Chapel
The Roser Chapel, nearly square in plan, is crowned by a dome supported by pendentives and topped with a lantern. Inside the lantern, a radiant sun is depicted, with its rays extending across the dome, which is adorned with cherub heads. A finely crafted cornice encircles the chapel's perimeter, while the walls are partially covered with a later-added wainscot.

Built in the 17th century, the chapel bears an inscription on the lintel dated 1654. Historical records indicate that burials began in the chapel's ossuary during this period. Additionally, the Holy Relics, granted to the parish by the Roman Curia on March 18, 1672, were venerated here.

Sant Crist Chapel

Description of the Chapel
The Sant Crist Chapel, built in the early 17th century, is characterized by its rectangular plan and four sections of barrel vaults supported by transverse arches. The lunettes on the north wall contain three windows, while the head of the chapel features a large niche that houses the current image of Sant Crist.

In addition to the chapels on the north and south walls, the west wall includes a space that preserves part of a star-shaped vault, partially interrupted by the construction of the passage connecting the Sant Crist Chapel to the Dolors Chapel. This passage is adorned with a semicircular arch featuring plastered vegetal reliefs. The chapel measures 14 meters in length and 6 meters in width.

Français:

Église de Sant Gil

Extérieur et Façades
Façades Sud et Ouest
L'église de Sant Gil de Torà, construite dans le style gothique tardif, présente des façades sud et ouest qui furent érigées au XVIe siècle. Ces façades sont constituées de grands blocs de pierre taillée, coupés avec précision et placés avec soin, conférant au bâtiment une apparence robuste et austère. Cependant, sur la façade sud, en particulier dans la partie inférieure et près de la tête, on peut observer des rangées de blocs plus rudimentaires et usés, qui appartiennent probablement à l'église médiévale primitive, mettant ainsi en évidence les différentes étapes constructives du temple.

Portes d'Accès
Porte Principale (Sud) : Située sur la façade sud, la porte principale est un exemple d'architecture Renaissance, avec un design qui contraste avec l'intérieur gothique du temple. La porte est encadrée par des colonnes d'ordre classique qui soutiennent des niches de part et d'autre, ainsi qu'une autre dans la partie supérieure. Ces niches, qui dans le passé contenaient des statues de saints, sont aujourd'hui vides.

Porte Fausse (Ouest) : Sur la façade ouest, nous trouvons une deuxième porte, connue sous le nom de « porte fausse ». Celle-ci est plus simple dans sa conception, avec un linteau plat encadré par un moulage doux. L'inscription que l'on peut voir sur le linteau, datée de 1568, fait référence à Francesc Robert, un maître tailleur de pierre qui fut chargé de la réforme des façades.

Intérieur de la Nef

Nef Principale
L'intérieur de l'église se caractérise par une nef unique et large, couverte par une voûte en croisée d'ogives en forme d'étoile. Cette voûte crée un motif complexe de losanges et de clés qui se répartissent de manière symétrique, dirigeant le regard vers l'autel. Ce type de voûte, également présent dans l'église de Bellpuig d'Urgell, est attribué au maître Melcior Gener. Le long des murs de la nef court un triforium avec de petits arcs en plein cintre et des colonnes de style classique, ajoutant un élément décoratif raffiné à l'espace.

Chapelles Latérales
Les chapelles latérales, incorporées dans l'épaisseur des murs, ont des arcs abaissés et sont couvertes par des voûtes en croisée d'ogives. Ces chapelles, notamment celles situées du côté de l'épître, furent modifiées à des époques ultérieures, s'intégrant harmonieusement dans la structure originale de l'édifice.

Chœur et Baptistere

Chœur Élevé
À l'extrémité de la nef, au-dessus de l'entrée principale, se trouve le chœur élevé, une caractéristique qui commença à se populariser dans l'architecture gothique tardive en Catalogne et qui perdura pendant la période baroque. Le chœur fournit un espace surélevé d'où l'on pouvait suivre la liturgie et qui permettait également l'inclusion de la musique dans les cérémonies.

Chapelle du Baptistere
À droite du chœur, près du côté de l'évangile, se trouve une petite chapelle avec une voûte en croisée d'ogives, décorée de peintures d'époque. Actuellement, cette chapelle sert de baptistère, conservant sa fonction originale au sein du complexe religieux.

Chapelle des Cardona et Chapelle des Douleurs

Chapelle des Cardona
L'accès au chœur permet également d'atteindre un couloir étroit qui conduisait autrefois aux fenêtres du triforium, aujourd'hui scellées. Ce couloir mène à la voûte en croisée d'ogives de l'ancienne chapelle des Cardona, qui fut dissimulée lors de la construction de la chapelle des Douleurs au XVIIIe siècle. Cette chapelle de Saint Jean, auparavant dédiée aux Cardona, conserve une voûte en croisée d'ogives décorée de l'écusson familial, qui inclut des symboles tels qu'un chardon à trois épis, un taureau rampant, un damier d'Urgell et un agneau avec une clochette, le tout entouré de motifs floraux peints qui ornent l'espace.

Chapelle des Douleurs
La chapelle des Douleurs, construite au XVIIIe siècle, occupe l'espace entre les chapelles du Rosaire et du Saint-Christ. Sa décoration baroque est particulièrement remarquable pour son dôme avec lanterneau qui couronne l'espace, représentant un soleil avec des rayons et des têtes de chérubins, le tout encadré par une corniche moulurée qui parcourt le périmètre de la chapelle.
Dans cet espace, on peut actuellement observer l'image baroque de la Vierge du Rosaire, originaire de l'église de Cellers.
Vierge du Rosaire
Il s'agit d'une sculpture en bois de 85 cm de hauteur, probablement en buis, qui suit la typologie baroque de la Vierge du Rosaire, courante en Catalogne au XVIIe siècle. L'image, de style populaire et de belle facture, pourrait être l'œuvre d'un atelier local, peut-être du même village de Torà.
La figure a la forme typique de « fuseau » baroque, avec des vêtements amples et des plis épais, décorés de motifs floraux aux larges traits et couleurs primaires, sans dorures ni estofados. Elle porte un manteau qui lui couvre la tête, mais manque de la couronne qui la distinguerait comme « Reine des Cieux et de la Terre ». L'Enfant qu'elle tient porte le « Globe du Monde », bien que son chapelet ait disparu. La Vierge est placée sur un socle imitant le marbre et présente un léger contrapposto qui lui donne un certain mouvement.
Elle a été récemment restaurée.

Chapelle du Rosaire
Description de la Chapelle
La chapelle du Rosaire, presque carrée dans son plan, est couverte par un dôme qui s'élève au-dessus de pendentifs et se termine par un lanterneau. Ce lanterneau, à l'intérieur, représente un soleil radieux, avec des rayons qui s'étendent sur tout le dôme, décorés de têtes de chérubins. Une corniche travaillée parcourt le périmètre de la chapelle, tandis que les murs sont partiellement couverts par une plinthe ajoutée à une époque ultérieure.
Cette chapelle fut construite au XVIIe siècle et est connue pour l'inscription sur le linteau qui date de 1654. À cette date, selon les documents historiques, on commença à enterrer des cadavres dans l'ossuaire de la chapelle. Les Saintes Reliques, accordées à la paroisse par la curie romaine le 18 mars 1672, y étaient également vénérées.

Chapelle du Saint-Christ

Description de la Chapelle
La chapelle du Saint-Christ, construite au début du XVIIe siècle, se distingue par son plan rectangulaire et ses quatre sections de voûte en berceau, soutenues par des arcs doubleaux. Sur le mur nord, les lunettes contiennent trois fenêtres, tandis qu'à la tête, il y a une grande niche qui abrite l'image actuelle du Saint-Christ.
En plus des chapelles sur les murs nord et sud, il y a un espace sur le mur ouest qui conserve une partie d'une voûte en étoile, qui fut interrompue par la construction du passage entre la chapelle du Saint-Christ et celle des Douleurs. Ce passage est décoré avec un arc en plein cintre avec des reliefs végétaux en plâtre, et les dimensions de la chapelle sont de 14 mètres de long sur 6 mètres de large