Castell de Llanera

1. Història i Transformació del Casal

El castell original, que apareix mencionat en documents del segle XI, ha desaparegut completament. Les restes visibles avui corresponen a un casal senyorial que ha anat evolucionant a través de diferents períodes, des dels segles XVI-XVII fins al segle XIX, amb un període de renovació destacable al segle XVIII. Aquesta evolució ha transformat el casal en l’edifici actual, que reflecteix les diverses modificacions i ampliacions que ha sofert al llarg dels segles.

2. Ubicació i Estructura de l’Edifici

El casal es troba situat en un emplaçament estratègic entre dues rases, amb una planta rectangular de 23,50 metres per 16,45 metres. L’edifici es distribueix en planta baixa, pis i golfes. El cos principal de la construcció està format per carreus de mida mitjana i gran, disposats en filades, i presenta diversos sectors que han estat alterats amb el temps. També compta amb una sèrie de dependències annexes que s’hi han adossat posteriorment, integrant-se a l'estructura general.

3. Anàlisi de les Façanes

Façana Principal (Sud):

La façana principal, orientada cap al sud, mostra clares evidències de diverses fases constructives, possiblement degudes a enderrocs i reconstruccions al llarg dels segles. A l’est, la façana presenta un parament més regular que podria reflectir una reforma més recent, mentre que el cos principal culmina en un frontó triangular amb ràfecs de rajola que envolten el perímetre superior de l’edifici.

El portal principal d’accés és adovellat, amb unes dimensions de 2,75 per 1,81 metres, compost per 12 dovelles i una clau central. Aquest portal dona pas a espais interns com el celler i les cavalleries. Sobre el portal, destaca una finestra amb dues peces monolítiques que podrien haver format part d’un antic finestral geminat, ara tapiat. A més, s'observa una altra obertura a l'oest amb motllures mínimes.

Façana Est:

Aquesta façana es divideix en dos sectors diferenciats. El sector nord-est, més avançat, conté una petita finestra amb arc conopial, que podria ser part d’una construcció anterior. El sector sud-est està format per carreus ben escairats i diverses obertures característiques dels casals senyorials del segle XVI. Destaquen dos finestrals al primer pis, amb brancals i llindes decorades amb motllures. A la planta baixa, hi ha petites obertures tipus espitllera, mentre que a la zona de les golfes, hi ha dos grans finestrals amb marcs ressaltats.

Façana Oest i Façana Nord:

La façana oest no conté elements arquitectònics d’especial interès, mentre que la façana nord, situada sobre el barranc que descendeix cap a la rasa, presenta un lleuger atalussament a la base i una mènsula que sobresurt en una cantonada, afegint un detall distintiu a aquesta part de l’edifici.

4. Espai Exterior i Elements Addicionals

Espai Clos i Murs Perimetrals:

Davant la façana sud, hi ha un espai tancat accessible des d’un portal a l’est, on es poden observar diferents murs que podrien haver format part de l’antic castell medieval. Aquests murs estan construïts amb carreus grans i mitjans disposats en filades, i en alguns sobresurten mènsules o permòdols que podrien haver servit per suportar estructures com embigats. Aquest espai inclou una bassa de grans dimensions, construïda al segle XVIII, amb murs fets amb carreus de pedra ben tallada i coronats per lloses de gran mida.

Mur de Tancament Sud:

Uns 25 metres al sud de l'edifici principal, el mur de tancament de l'espai exterior està fet amb carreus i pedra irregular, i culmina amb blocs de pedra en forma triangular, formant un doble vessant. Aquest mur és reforçat per pilars monolítics de secció quadrangular cada dos o tres metres, que rematen amb un àbac a la part superior.

5. Conclusió General

En conjunt, els elements arquitectònics i els materials utilitzats en el mur que tanca l’espai, el portal d’accés i la bassa indiquen que estem davant d’una estructura que, malgrat els seus orígens medievals, va ser remodelada significativament durant l’època moderna, especialment al segle XVIII, quan es van dur a terme les principals reformes que han configurat l’aspecte actual del casal.

Castellano:

CASTILLO DE LLANERA

Historia y Transformación del Casal
El castillo original, que aparece mencionado en documentos del siglo XI, ha desaparecido por completo. Los restos visibles hoy corresponden a un casal señorial que ha ido evolucionando a lo largo de diferentes períodos, desde los siglos XVI-XVII hasta el siglo XIX, con un período de renovación destacable en el siglo XVIII. Esta evolución ha transformado el casal en el edificio actual, que refleja las diversas modificaciones y ampliaciones que ha sufrido a lo largo de los siglos.

Ubicación y Estructura del Edificio
El casal se encuentra en un emplazamiento estratégico entre dos barrancos, con una planta rectangular de 23,50 metros por 16,45 metros. El edificio se distribuye en planta baja, piso y buhardilla. El cuerpo principal de la construcción está formado por sillares de tamaño mediano y grande, dispuestos en hiladas, y presenta diversos sectores que han sido alterados con el tiempo. También cuenta con una serie de dependencias anexas que se han adosado posteriormente, integrándose en la estructura general.

Análisis de las Fachadas
Fachada Principal (Sur):
La fachada principal, orientada hacia el sur, muestra claras evidencias de varias fases constructivas, posiblemente debidas a derribos y reconstrucciones a lo largo de los siglos. Al este, la fachada presenta un paramento más regular que podría reflejar una reforma más reciente, mientras que el cuerpo principal culmina en un frontón triangular con aleros de teja que rodean el perímetro superior del edificio.
El portal principal de acceso es adovelado, con unas dimensiones de 2,75 por 1,81 metros, compuesto por 12 dovelas y una clave central. Este portal da paso a espacios internos como la bodega y las caballerías. Sobre el portal, destaca una ventana con dos piezas monolíticas que podrían haber formado parte de un antiguo ventanal geminado, ahora tapiado. Además, se observa otra abertura al oeste con molduras mínimas.

Fachada Este:
Esta fachada se divide en dos sectores diferenciados. El sector noreste, más avanzado, contiene una pequeña ventana con arco conopial, que podría ser parte de una construcción anterior. El sector sureste está formado por sillares bien escuadrados y diversas aberturas características de los casales señoriales del siglo XVI. Destacan dos ventanales en el primer piso, con jambas y dinteles decorados con molduras. En la planta baja, hay pequeñas aberturas tipo saetera, mientras que en la zona de la buhardilla, hay dos grandes ventanales con marcos resaltados.

Fachada Oeste y Fachada Norte:
La fachada oeste no contiene elementos arquitectónicos de especial interés, mientras que la fachada norte, situada sobre el barranco que desciende hacia la rasa, presenta un ligero talud en la base y una ménsula que sobresale en una esquina, añadiendo un detalle distintivo a esta parte del edificio.

Espacio Exterior y Elementos Adicionales
Espacio Cerrado y Muros Perimetrales:
Frente a la fachada sur, hay un espacio cerrado accesible desde un portal al este, donde se pueden observar diferentes muros que podrían haber formado parte del antiguo castillo medieval. Estos muros están construidos con sillares grandes y medianos dispuestos en hiladas, y en algunos sobresalen ménsulas o permódolos que podrían haber servido para soportar estructuras como vigas. Este espacio incluye una balsa de grandes dimensiones, construida en el siglo XVIII, con muros hechos con sillares de piedra bien tallada y coronados por losas de gran tamaño.

Muro de Cierre Sur:
Unos 25 metros al sur del edificio principal, el muro de cierre del espacio exterior está hecho con sillares y piedra irregular, y culmina con bloques de piedra en forma triangular, formando una doble vertiente. Este muro es reforzado por pilares monolíticos de sección cuadrangular cada dos o tres metros, que rematan con un ábaco en la parte superior.

Conclusión General
En conjunto, los elementos arquitectónicos y los materiales utilizados en el muro que cierra el espacio, el portal de acceso y la balsa indican que estamos ante una estructura que, a pesar de sus orígenes medievales, fue remodelada significativamente durante la época moderna, especialmente en el siglo XVIII, cuando se llevaron a cabo las principales reformas que han configurado el aspecto actual.

English:

LLANERA CASTLE

History and Transformation of the Manor
The original castle, documented in the 11th century, has completely disappeared. The remains visible today belong to a manor house that evolved over several periods, spanning from the 16th and 17th centuries to the 19th century, with significant renovations in the 18th century. These changes have shaped the manor into its current form, showcasing the modifications and expansions it has undergone over the centuries.

Location and Structure of the Building
The manor is located in a strategic position between two ravines, with a rectangular floor plan measuring 23.50 meters by 16.45 meters. The building is distributed over the ground floor, first floor, and attic. The main body of the construction is made up of medium and large-sized ashlar blocks, arranged in rows, and features several sections that have been altered over time. It also has a series of annexed outbuildings that have been added later, integrating into the overall structure.

Analysis of the Facades
Main Facade (South):
The main facade, facing south, clearly reflects various construction phases, likely due to demolitions and reconstructions over the centuries. To the east, the facade displays a more uniform appearance, suggesting a more recent renovation. The main structure is crowned by a triangular pediment with tiled eaves outlining the building’s upper perimeter.

The main access portal is an arched structure measuring 2.75 by 1.81 meters, comprising 12 voussoirs and a central keystone. This portal provides entry to interior spaces such as the cellar and stables. Above it, a window composed of two monolithic pieces, possibly remnants of a former mullioned window now sealed, is visible. Additionally, there is another opening on the western side with minimal moldings.

East Facade:
This facade is divided into two distinct sections. The northeast section, more advanced, contains a small window with a cusped arch, which could be part of an earlier construction. The southeast section is made up of well-squared ashlar blocks and various openings characteristic of 16th-century manor houses. Two windows on the first floor stand out, with jambs and lintels decorated with moldings. On the ground floor, there are small arrow-slit openings, while in the attic area, there are two large windows with protruding frames.

West and North Facades:
The west facade does not contain architectural elements of particular interest, while the north facade, situated above the ravine that descends towards the channel, has a slight slope at the base and a corbel protruding at one corner, adding a distinctive detail to this part of the building.

Outdoor Space and Additional Elements
Enclosed Space and Perimeter Walls:
In front of the south facade, there is an enclosed space accessible from a portal to the east, where various walls can be observed that may have been part of the old medieval castle. These walls are built with large and medium-sized ashlar blocks arranged in rows, and in some, corbels or brackets protrude that may have served to support structures such as beams. This space includes a large pond, built in the 18th century, with walls made of well-cut ashlar blocks and topped with large slabs.

Southern Enclosure Wall:
About 25 meters south of the main building, the enclosure wall of the outdoor space is made of ashlar and irregular stone, and culminates in triangular stone blocks, forming a double slope. This wall is reinforced by monolithic square-section pillars every two or three meters, topped with an abacus at the top.

General Conclusion
Overall, the architectural elements and materials used in the enclosing wall, access portal, and pond indicate that we are dealing with a structure that, despite its medieval origins, was significantly remodeled during the modern era, especially in the 18th century, when the main reforms that shaped its current appearance were carried out.

Français:

CHÂTEAU DE LLANERA

Histoire et Transformation du Manoir
Le château original, mentionné dans des documents du XIe siècle, a complètement disparu. Les vestiges visibles aujourd'hui correspondent à un manoir seigneurial qui a évolué à travers différentes périodes, des XVIe-XVIIe siècles jusqu'au XIXe siècle, avec une période de rénovation notable au XVIIIe siècle. Cette évolution a transformé le manoir en l'édifice actuel, qui reflète les diverses modifications et extensions qu'il a subies au fil des siècles.

Emplacement et Structure du Bâtiment
Le manoir est situé dans un emplacement stratégique entre deux ravins, avec un plan rectangulaire de 23,50 mètres sur 16,45 mètres. Le bâtiment est réparti sur un rez-de-chaussée, un étage et des combles. Le corps principal de la construction est constitué de pierres de taille de moyenne et grande taille, disposées en rangées, et présente plusieurs secteurs qui ont été modifiés avec le temps. Il comprend également une série de dépendances annexes qui ont été ajoutées par la suite, s'intégrant dans la structure générale.

Analyse des Façades
Façade Principale (Sud):
La façade principale, orientée vers le sud, montre des signes évidents de plusieurs phases de construction, probablement dues à des démolitions et des reconstructions au fil des siècles. À l'est, la façade présente un parement plus régulier qui pourrait refléter une rénovation plus récente, tandis que le corps principal se termine par un fronton triangulaire avec des avant-toits en tuiles entourant le périmètre supérieur du bâtiment.
Le portail d'accès principal est en arc, avec des dimensions de 2,75 par 1,81 mètres, composé de 12 claveaux et d'une clef centrale. Ce portail mène à des espaces intérieurs tels que la cave et les écuries. Au-dessus du portail, on remarque une fenêtre avec deux pièces monolithiques qui auraient pu faire partie d'une ancienne fenêtre géminée, maintenant scellée. De plus, une autre ouverture est visible à l'ouest avec des moulures minimales.

Façade Est:
Cette façade est divisée en deux sections distinctes. La section nord-est, plus avancée, contient une petite fenêtre avec un arc en accolade, qui pourrait faire partie d'une construction antérieure. La section sud-est est composée de pierres de taille bien équarries et de diverses ouvertures caractéristiques des manoirs seigneuriaux du XVIe siècle. Deux fenêtres au premier étage se distinguent, avec des montants et des linteaux décorés de moulures. Au rez-de-chaussée, il y a de petites ouvertures de type meurtrière, tandis que dans la zone des combles, il y a deux grandes fenêtres avec des cadres saillants.

Façades Ouest et Nord:
La façade ouest ne contient pas d'éléments architecturaux d'intérêt particulier, tandis que la façade nord, située au-dessus du ravin qui descend vers le ruisseau, présente un léger talus à la base et une console qui dépasse à un angle, ajoutant un détail distinctif à cette partie du bâtiment.

Espace Extérieur et Éléments Additionnels
Espace Clos et Murs Périphériques:
Devant la façade sud, il y a un espace clos accessible par un portail à l'est, où l'on peut observer différents murs qui pourraient avoir fait partie de l'ancien château médiéval. Ces murs sont construits avec des pierres de taille grandes et moyennes disposées en rangées, et dans certains cas, des corbeaux ou consoles dépassent, qui auraient pu servir à soutenir des structures telles que des poutres. Cet espace comprend un grand bassin, construit au XVIIIe siècle, avec des murs en pierres de taille bien taillées et surmontés de grandes dalles.

Mur de Clôture Sud:
À environ 25 mètres au sud du bâtiment principal, le mur de clôture de l'espace extérieur est fait de pierres de taille et de pierres irrégulières, et se termine par des blocs de pierre en forme triangulaire, formant une double pente. Ce mur est renforcé par des piliers monolithiques de section carrée tous les deux ou trois mètres, surmontés d'un abaque à la partie supérieure.

Conclusion Générale
Dans l'ensemble, les éléments architecturaux et les matériaux utilisés dans le mur de clôture, le portail d'accès et le bassin indiquent que nous sommes en présence d'une structure qui, malgré ses origines médiévales, a été remodelée de manière significative au cours de l'époque moderne, notamment au XVIIIe siècle, lorsque les principales réformes qui ont façonné son apparence actuelle ont été réalisées.