Mons. Gil Esteve i Tomàs

Es va doctorar a la Universitat de Cervera i, ordenat sacerdot, va ser vicari general de la diòcesi de Barcelona (1831) i governador de la de Solsona (1846).

El 1848 va beneir el primer ferrocarril de la pení­nsula Ibèrica, entre Barcelona i Mataró. Aquest acte simbòlic denota el seu caràcter i la seva mentalitat oberta.

El mateix any va ser nomenat bisbe de San Juan de Puerto Rico. Prestà grans serveis en aquesta illa i redactà un pla d'estudis que fou aprovat pel Govern de la metròpoli. A més, reconstruí­ la catedral, eixamplà el palau episcopal i reparà 16 esglésies.

Va tornar malalt a la metròpoli i va quedar al servei de l'Arxidiòcesi de Tarragona. Així­, el 10 setembre 1853 va impartir el sagrament de la confirmació als nens de la parròquia de Sant Pere de Reus, entre ells Anton Gaudí­.

Va ser nomenat bisbe de Tarazona (1855-1857) i després de Tortosa (1857-1858), on va fundar el "Butlletí­ Eclesiàstic del Bisbat" i reglamentar la vida del seminari. Va morir al cap de pocs mesos.

El papa Pius IX i la reina Isabel II li van concedir diverses distincions de la Santa Seu i de la monarquia hispana.