Jaume Coberó i Coberó
Breu repàs a la vida i al treball de Jaume Coberó i Coberó, cronista de la història local (Torà, 1920-2004). Biografia elaborada en base a una breu autobiografia que ens ha deixat el Jaume, i els records de les converses que vaig tenir amb ell durant molts anys
Aquesta és tota la formació acadèmica que rebé el Jaume. La seva formació, doncs, és autodidacta. En una breu autobiografia que en ha deixat es defineix a si mateix com un "investigador autodidacta, cronista de Torà i el seu terme". Malgrat que tot hom el qualificava com "l'historiador", observem com ell no se'n considerava.
L'any 1939 va prendre part en la Guerra Civil, quan el reclutaren en l'anomenada lleva del biberó. Mai va tirar un tret, malgrat estar uns mesos al front del l'Ebre. Acabada la guerra treballà molts anys de pagès i posteriorment a la fàbrica de rajoles Vilamú, on es jubilà.
El seu interès per la història local li va venir en una edat avançada. Ja de petit havia conegut a l'historiador local i folklorista mossèn Xavier Bosch i Comelles (Torà, 1882) de qui tenia alguns records i definia com un home molt erudit.
Xavier Bosch, un home injustament oblidat, investigà a fons l'arxiu Municipal de Torà. Fruit d'aquest treball històric són les més de dues mil fitxes manuscrites que ens ha deixat. Aquestes fitxes contenen un resum del contingut de cadascun dels documents i pergamins que ell considerà més importants del arxiu. Fou assassinat durant els aldarulls que es produïren a Torà en els inicis de l'aixecament franquista.
Mossèn Jaume Sarri i Muntada (rector de la parròquia de Sant Gil de Torà del 1956 al 1959) fou qui va iniciar al Jaume Coberó en la seva faceta de cronista local. Jaume Sarri projectava escriure un llibre aprofitant el treball d'arxiu de Xavier Bosch, i demanà al Jaume Coberó que l'ajudés a completar-lo. Mentre Jaume Sarri s'ocupava de la vessant històrica i buidava l'arxiu Parroquial de Torà, Jaume Coberó fou el responsable de recollir informació sobre el folklore, costums i anècdotes locals. Jaume Coberó tenia una profunda admiració vers Sarri, a qui reconeixia com "el meu mestre".
L'any 1959 Sarri deixà de ser rector de Torà, traslladant-se a una altra parròquia. Llegà al Jaume Coberó part dels seus arxius relacionats amb la Vila, així com les fitxes manuscrites de Xavier Bosch, i li donà l'encàrrec de completar, ampliar i millorar el llibre.
Després de molts anys de treball d'arxiu i d'una pacient recollida de dades per part del Jaume Coberó, l'any 1982 veu la llum la Historia Civil i Religiosa de la Vila de Torà. Tot un premi no només pel Jaume Coberó sinó també per Jaume Sarri i per Xavier Bosc, coautors del llibre.
Ha participat com a ponent en diversos congressos sobre carlisme que es celebren a la ciutat de Solsona cada dos anys, fruit d'aquest interès pel carlisme, l'any 1986 publica el llibre Les guerres carlines a Torà i Conca del Llobregós, un exhaustiu recull de dades i fets relacionats amb els aconteixements que tingueren lloc en aquestes contrades durant el segle XIX.
Amb Lluís Vila, l'any 1995 escriu el llibre El Santuari de la Mare de Déu de la Serra de Pinós, un treball no exempt de polèmica, i que ens consta que els va enemistar, doncs sempre ha retret a Lluís Vilà que quan el llibre estava a la impremta li va canviar el pròleg sense el consentiment del Jaume.
Dos anys mes tard, el 1997, completarà altre l'estudi manuscrit iniciat per Xavier Bosch sobre l'empremta dels franciscans a Torà amb la publicació del llibre El Convent de Sant Antoni de Padua, 300 anys d'història. El mateix any col·laborarà amb Joan Sunyer i Soler en el llibre de cromos Història de Torà.
El seu darrer treball el publicà l'any 1998, la Historia contemporània de la vila de Torà, un llibre que fou la culminació de molts anys de dedicació i treball, que l'il·lusionà especialment.
Ha format part en l'equip del projecte de l'Inventari del Patrimoni de la Segarra, pel que fa al municipi de Torà, publicat l'any 2000.
Ens ha llegat alguns treballs inèdits, que deixà acabats només pendents de correccions: Gent de Torà. Biografies de toranesos ,Esglésies i capelles de Torà i del seu Terme i Castells i torres de guaita i defensa de la part nord del Llobregós del segle X. La torre de Vallferosa obra mestra.
El Jaume ha publicat diversos articles a la premsa comarcal i provincial i en revistes culturals. Ha estat membre i fundador de l'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà, del qual en fou el president des de els seus inicis l'any 1979 fins a la seva mort. També ha estat soci fundador del Casal de la Gent Gran Verge de L'Aguda de Torà (1985) del qual també en fou el seu primer secretari durant més d'onze anys.