Torà: la zona nova
El desenvolupament urbanístic dels ss. XIX i primera meitat del XX i es caracteritza per sobrepassar el concepte de recinte clos emmurallat a favor de la idea d'espais oberts i amb una certa planificació urbanística, que permeten crear nous barris i la ubicació de la incipient indústria.
L'exemple paradigmàtic de l'influx modernista és la casa Trilla, de principis del s. XX, barreja d'estils que conjuga l'esperit neomedieval amb la decoració "art noveau" i amb un estil més clàssic. D'època més recent destacar, la casa Santamaria de ressó modernista ( plaça de la Creu) i algunes cases de la carretera de Solsona.
A partir dels anys 70's, s'inicia una fase expansiva molt important amb la creació de nous barris residencials i la delimitació de zones industrials. Tantmateix comença també la fal·lera constructiva de blocs de vivendes, fruit de l'especul·lació del sòl, que suposen un greu trencament de l'estètica general de la població.
