Economia
La zona de conreus és formada per terrenys margosos i guixosos fruit de l'erosió, amb sediments geològics que es mostren molt inclinats vers el N per la banda de l'Aguda i les muntanyes de Figuerola i que, en canvi, s'anivellen força a la riba esquerra del riu i es fonen vers ponent i a l'altra banda del Llobregós en les ondulacions d'Ivorra, Vicfred i Talteüll.
Predominen els conreus de secà, principalment els cereals (ordi i blat), tot i que també es poden mencionar els conreus industrials i el farratge, a més de claps d'oliveres, ametllers i vinya. També hi ha petits sectors de regadiu, dedicats essencialment a hortalisses, que aprofiten l'aigua de la riera de Llanera, formada per les aigües que s'escorren de les valls de Puig-redon, Vallferosa i Llanera. La ramaderia se centra en la cria d'aviram i de bestiar porcí, oví i boví.
El sector industrial a Torà tingué com a pioner Ignasi Balcells, de Manresa, que el 1900 hi construí una fàbrica de telers de mà per a fer mocadors de seda. El 1920 Josep Francàs, fill d'Avinyó i fabricant de Barcelona, traslladà a Torà els seus telers de cotó, moguts per força elèctrica, i creà així la primera fàbrica moderna. Aquesta petita industrialització ha permès a Torà mantenir-se com una de les poblacions més importants de la Segarra i esdevenir pels seus serveis el centre d'atracció del sector NE de la comarca i de pobles veïns de l'Anoia i el Solsonès.
La indústria moderna s'ha basat en el sector agroalimentari (Pinsos Bagà), el de materials i equips elèctrics (Leds-c4), el de materials de la construcció ( Vilamú, Creus) i altres (Furas).
El mercat setmanal se celebra els divendres, a la plaça del Vall, i el Divendres Sant és tradicional celebrar una fira.