Habitants: comptabilitzats amb Fontanet.
Altitud: 658 m
Situació: al nord-oest, sobre l'Aguda
Com arribar-hi: Carretera LV-3005 en direcció Solsona. A 3,8 km trencall a mà esquerra, per pista de terra. Dista uns 5 km de la vila.
Festa Major: gener, diumenge sobre sant Antoni.
Generalitats
Petita agrupació de cases i masos escampats a redós del puig o tossal del mateix nom. Cal Millet, juntament amb cal Rafel i la seva església-capella, dedicada a sant Joan, conformen l'indret més important. Un xic més enllà trobem mas Bells. Les altres cases, actualment deshabitades, són : la Casanova, cal Marvà, Verdaguer, el Soler, Jovans i mas de les Freixes.
A excepció del mas Marvà i el mas Berdaguer, edificats el 1786 i el 1931, respectivament, la resta de masos els trobem anomenats en el "Llibre de la talla feta per los honrats homens de Fontanet", de l'Arxiu Parroquial de Torà. En aquest llibre on es descriuen nombroses talles fetes entre el 1435 i 1480 ja hi trobem esmentats els masos de Bells, Bellera, Jovans, Rafel, Malasanc (actual Millet), Casanova, Freixes i Soler.
Aquest petit terme formava part de l'antic municipi de Llanera i és sufragania de sant Miquel de Fontanet. El topònim ja apareix mencionat en un document de l'any 1024, en el qual es fixen els termes de Guissona.
Capella de sant Joan ( s XVI-XIX). Edifici de planta rectangular d'una sola nau i coberta amb volta de canó. L'obra actual és el fruit de diverses reformes, però ja apareix documentada l'any 1062.
Mas Casanova. D'època medieval-moderna. Bastida sobre un turonet. í‰s el mas que presenta un càracter de fortificació més acusat de la zona.
Sant Pere del Soler. Antiga església romànica de finals s. XII - principis del s XIII, situada prop del mas del mateix nom.
Mas Jovans. Destacar el conjunt format per una premsa de fer vi i un cup, revestit de carreus ben picats i cobert amb un porxo.
Llegendes
La tradició popular explica que, antigament, durant la nit de Sant Joan les bruixes de la contrada es reunien vora el cim del tossal, on ballaven al voltant d'una gran foguera i practicaven tota mena de rituals. El cert és que hom hi pot observar l'existència d'un petit planell on mai hi creix l'herba, el lloc on segons la llegenda dansaven les bruixes.
Vestigis arqueològiques
Destacar la presència d'un jaciment d'època íbero-romana en l'indret conegut com el Tossal de Puig-redon.
Etimologia
L'origen prové del substantiu "puig" com a lloc elevat i de l'adjectiu "rodó", mantingut en la forma arcàica "rodon".
