Llanera

Habitants: 10 [2013]
Altitud: 580 m
Situació: al NE del terme, prop de la riera del mateix nom.
Com arribar-hi: Dista uns 10 km de Torà i s'hi arriba per l'Hostal Nou ( poc abans d'arribar desviar-se a mà dreta cap a mas Vila i d'aquí­ en direcció Tillons i Giribets. Passat el trencall de la darrera, desviar-se a mà dreta) o per la carretera d'Ardèvol, per mas Soldevila.
Festa Major: per Pasqua Granada

Generalitats

Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera, afluent del Llobregós, que té la capçalera formada per la fusió de la rasa d'Ardèvol i del barranc de Santa Maria, alimentat per les rases de Ganganell i de la Rovira.

La població, totalment disseminada, mai no ha estat gaire nombrosa, i va en franca davallada. Viu de l'explotació del bosc (roure valencià, pins), que ocupa la part més gran del municipi, i dels conreus de cereals, patates i un xic de blat de moro i fins i tot vinya. El poble és a la dreta de la riera de Llanera. L'església és dedicada a sant Martí­ i fou consagrada el 1060.

Com a altres llocs d'interès destaquen les capelles romàniques de santa Maria de Llanera ( o de les pallisses), de sant Salvador del Coll ( o de Solerdamunt) i de la Concepció del Coll (abans de sant Martí­) i la Ginebrera de les Creies, un antic molí­ de ginebre construït en una cinglera (situat dins la finca Alsina)

El municipi, annexionat a Torà el 1968, comprèn, a més, els pobles i les caseries de Cellers, Claret de Figuerola, Fontanet, Vallferosa, Sant Serni de Llanera i Puig-redon, l'antic terme del mas de Socarrats i l'antiga quadra de Jovans.

Història

Vers el sector oriental del terme, a la dreta de la riera del mateix nom, s'alça l'antiga església de Sant Martí­, en estat ruïnós, i les restes del castell de Llanera, que amb el de Vallferosa eren defenses o punts de guàrdia de la contrada, que formaven part de la "marca" dels comtats catalans (segles IX i X). El castell de Llanera és esmentat ja el 1010 al testament del bisbe de Vic Arnulf. Més endavant el comte i bisbe d'Urgell el cedí­ a Guifre Eldemar i, si no tenia fills, a la seva canònica. Entre els feudataris hi hagué Pere Humbert, fill d'Humbert Guitard, probablement germà del prepòsit de la canònica solsonina Ramon Guitard, que acompanyà el comte d'Urgell en les expedicions castellanes. La jurisdicció del terme passà a la nissaga dels Vilaró, que tingué un paper important a l'Església de Solsona, però la jurisdicció criminal fou dels vescomtes de Cardona, dins la batllia de Cardona.

Del primitiu castell no en queda ni rastre. Les runes actuals són les restes d'un antic casal senyorial fruit de diferents èpoques (s. XVI al XIX). De la mateixa manera, de l'església romànica consagrada el 1060 pel bisbe d'Urgell no en queda cap vestigi. L'actual és d'estil gòtic, construïda possiblement el segle XVI. Va ser de les poques que no van ser malmeses a la guerra civil. El 1964 es suprimí­ com a parròquia i els dos retaules que aixoplugava van anar a l'església nova de Perecamps, l'un, i al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, l'altre.

Restes arqueològiques

Destaca el dolmen, situat prop del mas Vila, conegut també com "Cova dels Moros", del perí­ode conegut com a neolí­tic final-calcolí­tic, amb una cronologia des del 2500 al 1800 aC. El megalit consisteix en un túmul o cròmlech de quasi 22 metres de diàmetre. L'interior de la cambra contenia un megalit, a modus de columna o menhir, aillat de la resta segons relat de Joan Serra, director del treball d'excavació realitzat l'any 1916. Va ser restaurat l'any 1972.

Aquest monument megalí­tic és probablement el més gran i també el més ben conservat de Catalunya. El túmul fa 32 m. de diàmetre. La galeria 10 m. per 2,90 i 2,3 i les lloses 2,45 per 2,20 i 0,45 de gruix i les tarelas pesen unes 5 tones. Al fons hi enterraven els cadàvers i a l'entrada hi dipositaven les ofrenes. Pel solstici d'hivern, durant uns segons, quan surt el sol la seva llum toca al mig de la pedra del fons i alhora a les dues laterals.

Altres indrets són el vilatge de Borics, vestigis d'un nucli urbà amb grans pedres i un carrer ellosat, d'època medieval i la necròpolis de Borrells, les tombes de Giribets i del mas de Tillons, d'època altmedieval, totes elles excavades a la roca.

Etimologia

El topònim sembla remetre en primer lloc a la llana, "lloc on es produeix o abunda la llana". Una altra hipòtesi arrenca de Llaner i Llanars, col·lectius de landa, entenent aquest mot com a "garriga", com a terra plana i de poca vegetació i especialment elevada.