Fontanet

Habitants: 12 (cens 2013)
Altitud: 470 m
Situació: a la confluència de les rieres de Llanera i de Claret.
Com arribar-hi: Carretera en direcció Solsona, trencall direcció Ardèvol. Dista uns 3 km escassos de la vila.
Festa Major: setembre, per sant Miquel.

Generalitats

La geografia de la zona ha propiciat un tipus de poblament dispers, agrupat generalment en masos com el Molí­, Moragues, Ramells, cal Vila, el Solà i cal Porta. Dues cases, cal Garriga i Figuerola, podrien coincidir amb l'emplaçament d'antics castells altmedievals. Antigament el castell de Figuerola tenia el seu propi terme que agrupava, a més a més, Claret, Cellers i Puig-redon. El lloc havia tingut 10 cases a la fi del segle XVIII, i de la parròquia n'eren sufragànies les esglésies de Sant Pere de Figuerola i de Sant Joan de Puig-redon.

Història

El castell de Fontanet estava situat on avui hi ha la casa de Can Garriga. Ja està esmentat el 17 de març del 1030 en un document de venda que féu un tal Emmo a Sant Ermengol, bisbe d'Urgell. En aquest document es descriuen les fites dient: 'Per la banda d'occident confronta amb el mateix terme de Torà o amb el mateix terme de l'Aguda'. La carta de venda és del dia setzè de les calendes d 'abril de l'any xxxv, del rei Robert, -1030-.

Ramon i Berenguer vénen un alou en el castell de Fontanet al bisbe d'Urgell Eriball, pel preu de 500 sous i l'escriptura cita també els termes de l'Aguda i Torà. Escriptura de donació de la torre de Puigredon, que limita amb el terme de l'Aguda, el 29 d'octubre del 1120. L'església de Sant Miquel de Fontanet antigament era sufragània de Sant Pere del Castell de Figuerola; els termenals del Castell de Figuerola passaven, l'any 986, per la font de l'í€pit.

Al segle XV veiem com a senyor temporal del castell de Fontanet a Bernat de Camporrells, que al mateix temps és baró i senyor de Biosca i Talteüll. Al segle XVI, Fontanet està comprès dintre la Vegueria Comptal de Segarra de Cardona, la capitalitat de la qual és la vila de Torà, amb 14 cases habitades. 
Al segle XVII Fontanet tenia terme propi i els comuns de Torà i Fontanet tingueren una llarga disputa sobre Ies fites dels termes.

Esglèsia de Sant Miquel de Fontanet

Edifici d'estil romànic d'una sola nau de planta rectangular, amb volta de canó capçada a llevant i un absis decorat exteriorment amb un fris d'arcuacions cegues i lesenes, on s'hi trobaren restes de decoració pictòrica. Té 7 metres d'amplada i 17,10 de llargària i està orientada cap a l'est. El parament és de carreus que segueixen filada, treballats a cops de maceta. 

El seu tipus arquitectònic respon a les formes llombardes de finals del segle XI i principis del XII. El mur de ponent és coronat per un campanar no romànic de cadireta de doble finestral. Al pis de l'església hi ha tres sepultures sense lauda. Una pertany a la casa Solà, una altra a la casa El Moli i la tercera als rectors de la parroquia. A l'entrar hi ha una gran i artí­stica reixa de ferro forjat de dues esberles que tanca la petita capella de les fonts baptismals.

Es contempla l'ampliació que es va fer t'any 1679: es va allargar un tram per la part de ponent i es va construir l'actual campanar d'espadanya de dos finestrals i l'acullidor porxo davant de l'actual porta. La primitiva porta romànica d'arcada de mig punt adovellat, situada a la paret que dóna a migdia, es va descobrir l'any 1987 durant les obres de restauració. En l'ampliació es van obrir dues capelles a cada banda i es construí­ un retaule-altar de guix, amb tres capelles a la part mitjana. A la capella central del retaule, que és més gran, hi ha una imatge d'estuc de Sant Miquel Arcàngel, patró de la parròquia, a la dreta de Sant Isidre i a l'esquerra de Sant Roc

Altres indrets

Sant Pere de Figuerola esglèsia romànica de finals s. XI - principis del s XII.

Capella de Sant Donat ( s XVIII-XIX) situada a l'extrem sud-oest de la serra del mateix nom.
Peixeres: antigues rescloses per proveir d'aigua les basses dels molins i pel reg de l'horta.

Cabana del Solà: cabana de vinya de planta circular amb coberta de falsa cúpula, insòlit exemplar en aquests indrets.

Restes arqueològiques

Destacar la presència d'assentaments del neolí­tic-calcolí­tic, localitzats a diferents balmes com, Fontanet, l'Esterlí­ i Can Porta, aquesta darrera la més important.

D'època altmedieval, destaca la tomba isolada del Solà, excavada a la roca.

Etimologia

Els especialistes convenen que Fontanet és una fossilització toponí­mica d'un antic col·lectiu, com a substantiu comú, que designava, al igual que el seu femení­ "fontaneda", un "grup de fontanes".