Municipi

Jeroni Giribets

Torà, Segarra, 1678 - 1744.
Eclesiàstic, rector de Fontanet. Publicà panegí­rics religiosos i deixà inèdita una Descripció de la muntanya de Montserrat i de son santuari, en vers.

 

Nasqué a la vila de Torà i fou batejat a l'església parro­quial de Sant Gil el dia 23 de febrer del 1678. La partida de baptisme de l'Arxiu Parroquial diu:
'Als vint i tres de febrer de mil sis-cents setanta vuit, en la lglesia parroquial de Sant Gil, en les fonts baptismals he batejat per mi lo Rnt. Antoni Roca, Rector d'aquesta, un fill de Seldoni Giribets ,pages, habitant de la vila i de Margarida muller sua, al qual foren posats els noms de Gerònim, Joseph, Thomàs- Foren padrins: lo Magnific Joseph Solà, en dret donat, habitant de dita vila i la senyora Maria Sunyer, habitant de la mateixa vila'.

Cursà estudis eclesiàstics i, ordenat sacerdot, guanyà un benifet a la parròquia de la seva vila nadiua, formant un dels membres de la Rda. Comumitat de Preveres naturals de la vila, essent tot seguit, rector de la parròquia de Sant Miquel de Fontanet. Fou examinador del bisbat de Solsona i del Capitol d'Àger i de la seva Col.legiata-Arxiprestat.

Diu Torres Amat, que li oferiren alhora una càtedra de teologia i una canongia a la Universitat de Gervera, les refusà tot dient: Déu ha donat al meu Mèrit amb escreix. Ja tinc tota la sepultura feta. Segurament es referia a la sepultura que havia manat fer a l'església de Sant Miquel de Fontanet, on fou sabollit després de la seva mort i que serví­ per a sepultar altres rectors de Fontanet que moriren exercint en aquesta parròquia.

Obra

Leales, verissimas y amantes expresiones de un celeste establecimiento del Principado de Cataluña y de todo lo demas del reyno de Las Españas€¦ baxo el suavisimo dominio de €¦ Carlos III y de sus suceesores austriacos monarcas. Barcelona 1707, 51 pp.

Panegyrico de los candores de gracia y rosicleres y arrebo­les de gloria con que se vió hermoseada la Reyna de los Angeles Maria en su Concepcion soberana, en la Seu de Manresa. 8 Deziembre,l725- Jayme Suria, 1725 Barcelona, 37 pp.

El assombro de la divina Gracia. Panegyrico que en la fiesta de la ilustre villa de Verdu tributó a su patrón San Flaviàn -28 de gener-1727- Cervera 1727.

Racionales centellas, que a impulsos de un verdadera afecto para la gloria del Altisimo (instruyendo a dos almas),disparó la pluma del Rdo Jerònimo Giribets. Dedicat a don Juan de la Plata y de Castro, comandant de Dragones del regimiento de Lusitania, i amb un pròleg de Pere Serra i Pon­tius. Cervera 1728, 511,pp.

Descripció de la muntanya de Montserrat i de son santuari. En vers,Inèdit.

L'autor del prò1eg del citat llibre afirma: 'Lo cierto es que aclaman con universal aplauso los talentos del Autor, los mas autorizados pulpitos del obispado de Solsona, muchos del obispado de Urgell, de Vic y de los mas clásicos del arzobispado de Tarragona'. El frare Josep Maria Casanova, de l'orde de la Santissima Trinitat, critica el llibre a Jeroni Giribets, dient que, en un poble de La Segarra, a Torà, hi viu un sabi en el seu retiro i que es mereix una càtedra i no un retiro. Pere Serra i Pontius elogia al nostre autor com egregi orador pels panegí­rics seus, que corren impressos.

Explicarem una gran anècdota que relaciona l'oratòria pomposa i grandiloqüent de Jeroni Giribets amb Cervera i amb el Santí­ssim Misteri. Cridaren el Dr. Giribets a predicar el sermó del Santissim Misteri de Cervera, el dia de la festa major. Noagradà a molta part del veïnatge cerverí­ la vinguda del predicador, que havia refusat una càtedra de la Universitat i hom no s'amagà d'afirmar amb to mofeta, sarcàstic Aquest any ens predicarà per la festa major un brau. La dita pervingué a les oïdes del Dr. Giribets i contestà: Sí­, sóc un brau i el dia del Sant Mis­teri abraonaré als cerverins. Mireu la seva faraònica astúcia. Dalt de la trona, el predicador, l'església atapeïda de gent,no hi cap un foll.
Encetà el sermó amb un paorós crit; Malaït sia el Santí­ssim Misteri de Cervera!. Tot l'auditori, en oir el crit, aixeca el cap i obre unes orelles de pam. Repeteix el predicador amb veu més potent: Malaït sia el Santí­ssim Misteri de· Cervera!. El public en oir el segon crí­t mira amenaçador el predicador amb uns ulls com taronges. Per tercera vegada, amb veu més estentòrea, crida les mateixes palaules, I moguts per un mateix resort tots els fidels s 'aixecaren per llança-lo daltabaix de la trona el predicador, que serè continuava amb calma el sermó: Els crits que haveu sentit, estimats germans, de maledicció contra el Santissim Misteri de Cervera, són els crits imfames que brollen dels llavis impurs dels renegats atrevits, dels impius incrèduls €¦. I amb semblant faisó el Dr. Giribets seguí­ el sermó i abraonà els simpàtics cerverins, aclamant-lo pel gran i bon sermó, i ell posant-se'1s a la butxaca, com es diu.

BIBLIOGRAFIA

Arderiu,Enric. Relacion de obras impresas en Cervera. Butlletí­ del Centre Excursionista de Lleida (1911-1912).
Coberó I Coberó, Jaume. Història civil i religiosa de la vila de Torà. Barcelona 1982.
Palausy Dulcet, Antonio. Manual del librero hispanoamericano. Barcelona 1948-1990.
Torres Amat, Felix. Memoria para ayudar a formar un diccionario crí­tico de autores catalanes. Barcelona 1836.

* biografies inèdites de toranesos fetes per Jaume Coberó, i que llegà a Xavier Sunyer, membre de l'APACT, abans de morir.


Compartit per viladetora.net

Vols compartir-ho?