Municipi

Vallferosa

A uns 8 km de Torà, masos dispersos, espectacular torre medieval la més interessant i extraordinària de Catalunya i una de les més importants d'Europa.

 
vista general de vallferosa - Torà Foto: editor

Habitants: 18 [cens 2003]
Altitud: 540 m.
Situació: Al NW del terme, a la dreta de la riera de Vallferosa.
Com arribar-hi: per la carretera de Solsona, a uns 8 km de Torà.
Festa Major: diumenge desprès del 15 d'agost

Generalitats

El terme de Vallferosa, que comprèn l'antiga Vallis Frauosa i les costes de Santa Maria (per on passa la carretera a Torà), és la zona més agresta i àrida del municipi formada per masos disseminats:Piteu de Munt, ca l'Aranya, cal Pla, cal Jordi, mas Pallarès, Comabella, Socarrats ( d'època medieval), Clavells (paradigma de mas post-remença), cal Cristòfol i Bellera. Cal Cristòfol ha estat transformada en casa-residència de pàgès, coneguda amb el nom La Collita.

De l'antic castell de Vallferosa, resta l'enorme torre mestra, rodona i emmerletada, d'uns 30-32 m alt, molt ben conservada. Al costat hi ha l'antiga església parroquial de Sant Pere de Vallferosa, construïda de nou el 1698. El 1940 fou adoptada com a temple parroquial l'església de Santa Maria ( o de sa Serra), situada al peu de la carretera de Solsona a Torà, que continua essent el centre de les poques cases habitades de Vallferosa i de la propera barriada de Puig-redon.
La Torre de Vallferosa

í‰s la torre medieval més interessant i extraordinària de Catalunya i una de les més importants d'Europa. L'edifici és el resultat de tres fases constructives diferents.

Al voltant del 970 es construí­ una primera torre circular ( d'uns 23 m d'alçada i un diàmetre intern d'uns 3,28 m) que presentava quatre plantes i terrat. L'accés es feia per una porta situada a la primera planta.

A les acaballes del s X fou ampliada en alçat i planta, a causa de la inclinació que presentava en el sector nord, practicant-hi un recobriment. Això va permetre disposar d'una caixa d'escales independent de la torre. Sota el terrat emmerletat es disposaren dotze sageteres repartides alternadament en dues fileres de sis. La porta es situà en un lloc més inaccessible i a major alçada.

En la tercera fase (s. XI) es reformà la planta baixa amb la construcció d'una volta amb un òcul central i s'incorporaren uns arcs diafragmàtics destinats a suportar els trebols de les plantes. També afectà la terrassa, primer amb la construcció d'una gran volta semiesfèrica per sostenir-la i després amb la construcció del mur ampitador, continu, que té una alçada d'uns 87 cm damunt del qual es bastiren setze merlets.

La torre presenta un color vermellós degut a l'òxid de la terra. Està arrebossada de dalt a baix amb la tècnica de l'opus spicatum (en forma d'escates de peix), que recorda les construccions islàmiques. Destacar l'existència d'una latrina ( comuna), fet força insòlit en aquestes edificacions.
Història

L'alt domini del castell de Vallferosa (esmentat ja el 1052) fou dels comtes d'Urgell i després del comtat i ducat de Cardona, on s'integrà posteriorment a la batllia de Torà. En foren feudataris Ramon de Camporrells (1166) i Ramon de Ribelles (1166), que la vengué a Bernat de Granyena (durant alguns anys la comanda templera de Granyena en rebé els fruits). Al segle XIV s'hi establí­ la nissaga dels Brull (es conserva un sarcòfag de Bernat del Brull al Museu Diocesà de Solsona). La baronia de Vallferosa era el 1603 de Josep de Ferrer Ferrera i al segle XVIII de Cristòfol de Gironella, ciutadà honrat de Barcelona.

L'església fou cedida el 1109 a Santa Maria de Solsona per Guerau Ponç i Ramon Rotllan, amb la seva muller Adalgarús, amb els delmes i serveis que havien de fer els homes. L'església i les seves terres continuaren en mans dels bisbes d'Urgell (després de Solsona). Els jesuïtes de Betlem de Barcelona feren alçar, el 1698, l'església que actualment es troba en runes.
Vestigis arqueològiques

Aquesta zona fou molt poblada com indiquen les nombroses restes, la majoria en pèssim estat de conservació. Assenyalar els jaciments del vilatge dels Nens Xics, el de Clavells i el dels Armants; les necròpolis de Clavells, les tombes de la Vilella i la isolada de Bellera, totes elles entallades a la roca. També les restes de l'antic castell de Bellera.

Necròpolis del Clot dels Nens Xics (s.VIII-X). Aquesta necròpolis altmedieval està formada por setze tombes excavades a la roca del tipus banyera. Es localitza damunt una cinglera enmig d'un camp de conreu prop de la masia de cal Piquet.
Etimologia

Coneguda com a Vallefrausa( 1052) o Vallfraosa (fins al s. XIII-XIV), l'origen etimològic cal cercar-lo en el topònim que procedeix del nom comú frau (ferèstec) adjectivat. Una segona versió el situa com a derivat d'afrau (congost).

La llegenda
Diuen que el moro de Torà era molt ben plantat i arrogant. En temps de pau i bona armonia, fou convidat pel vescomte de Cardona i l'Abdal.là (el moro) es va enamorar de l'Abdelaida, filla del senyor de Cardona, essent totalment correspost per aquesta. Havent-se convertit al Cristianisme, va contraure matrimoni secret amb la seva enamorada. Ambdós sabien que aquest enllaç no seria mai acceptat per les seves corresponents families.

Els tres germans de la noia van conéixer el fet de tal manera que ho van comunicar ràpidament al seu pare que la feu tancar en la torre de l'homenatge, a règim de pa i aigua per a la resta de la seva vida.
Malalt de mort el vescompte fou convençut per fra Froilà, capellà del castell que havia celebrat el matrimoni, de que perdonés a la seva filla. I així­ fou, però la noia després de tants anys tancada en rebre la primera alenada d'aire pur no ho va soportar i no va poder sobreviure.

L'Abdal.là en saber-ho va fer matar tots tres germans, el fill i el net del més petit d'aquests. Semblant crueltat motivà que els nobles catalans reunissin els estols i el castell, atacat per totes bandes, fou incendiat i els seus estadants moriren tots.
Documents

Goigs de la Mare de deu de Santa Maria


Compartit per viladetora.net

Vols compartir-ho?