Municipi

Claret

vista general de claret - Torà Foto: editor

Habitants: 7 [1996]
Altitud: 640 m
Situació: al E del terme, al sector esquerre del torrent de Figuerola, en un planell sota uns contraforts de la serra de Pinós. Dista uns 7 km de Torà
Com arribar-hi: LV 3005 en direcció Solsona fins la cruïlla d'Ardèvol. A 1,4 km agafar el trencall a la dreta, pista de terra en bon estat, a uns 4 km
Festa Major: Diumenge sobre l'Assumpció.

Generalitats

El poble de Claret, dit també Claret de Figuerola o dels Pagesos, és un petit nucli de població i la major part de les cases són segones residències de gent que viuen habitualment a Torà. El poble conserva un cert encant i atractiu turí­stic i acull un restaurant casolà "Can Solé Xic", obert els caps de setmana contactar.

Història

La primera notí­cia documentada d'aquest llogaret data de l'any 1026 en què és esmentat el seu castell, del qual avui en dia en queden unes poques restes molt malmeses a la part alta del poble. L'església és esmentada l'any 1139, data en la qual s'assenyalava a Bernat de Claret com a senyor del castell, llinatge que havia contribuït molt activament en la lluita contra els àrabs, que dominaren la Segarra i l'Urgell vers els segles X i XI.

L'església, dedicada a la Verge, és un edifici romànic del segle XII d'una sola nau rectangular, coberta amb volta lleugerament apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular. Té un campanar de cadira molt refet els segles XVII i XVIII, amb una cornisa i frontó. En l'interior de l'església, incrustada a un mur, hi trobem una interessant làpida funerària del segle XIII amb inscripcions llatines dedicades a un infant.

També són de destacar tres sarcòfags (imatge inferior) que es troben en un mur de l'antic fossar. El conjunt ofereix una decoració amb una certa originalitat compositiva, amb motius escultòrics diversos, de nivell molt rudimentari que palesa un treball molt popular i utilitzant esquemes i motius de llarga tradició, la qual cosa fa difí­cil establir una datació aproximada dels ossaris. Hom ha assenyalat que devien pertànyer als senyor feudals.

Llegendes

Expliquen que els cavalls dels Sant Màrtirs (Sant Celdoni i San Ermenter de Cellers), fugint dels seus perseguidors, van fer un salt des de la Serra de Claret fins a la de Cellers, per damunt de la vall. L'impuls deuría ser tant fort que vàren deixar la petjada (la petja) de les seves peülles a la mateixa roca. Els clots que es poden veure prop del pilaret de la Petja ho confirmen.
Restes arqueològiques

El descobriment d'un enterrament en una balma (destruït en eixamplar-se el camí­ fa uns anys), prop de cal Prim, permet situar un primer poblament cap el 1.500 aC. També, en l'indret conegut per "Forasters" o "Clapers" (balma aprop de cal Vila), s'hi troben restes d'un poblat i a pocs metres diverses sepultures a la roca i de lloses, poc visibles i malmeses.

Etimologia

Aquest nucli rep sovint l'apel·latiu 'de Figuerola', en relació a la riera o l'antic castell d'aquest nom. També és anomenat 'dels Pagesos', per oposició amb Claret dels Cavallers, al Pallars. Corominas l'esmenta com un derivat de 'clar'. Turull aporta també el sentit de 'noble'.


Compartit per viladetora.net

Vols compartir-ho?