Municipi

Cellers

El poble de Cellers, situat a uns 7km de Torà, és centrat per l'església parroquial de Sant Martí­ de Cellers i un grupet de cases. A 1,5 km s'alça l'antic monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers

 
vista general de cellers - Torà Foto: editor

Habitants: 26 [2005]
Altitud: 540 m
Situació: al SE del terme, prop de la riera del mateix nom.
Com arribar-hi: Dista uns 7 km de Torà i s'hi arriba per una pista, ara asfaltada, que surt de dins la població.
Festes: Perdó (al monestir) el diumenge abans de Rams, Major el segon diumenge d'octubre.

Generalitats

El poble de Cellers, situat a l'antiga vall de Forest, és centrat per l'església parroquial de Sant Martí­ de Cellers i un grupet de cases. A 1,5 km s'alça l'antic monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers del qual només resta l'església (segles XI-XII). Constitueix l'exemplar més notable del romànic de la zona, compost d'un creuer amb tres absis però sense nau (probablement inacabat); la cripta, amb capitells originals, fou restaurada el 1898.

Aquesta zona resultà especialment castigada per l'incendi forestal del 1998 (imatge superior) i va posar en greu perill l'edifici que, posterioment, ha estat sotmés a una restauració consistent en la refeta de la coberta i el descobriment de part de la primitiva façana.

Història

En un document datat el 1038, conservat a l'Arxiu Episcopal d'Urgell, consta una donació a Guillem, Galí­ i Sunifred (probablement tres companys monjos) de l'església de Sant Martí­ de Cellers, amb l'encàrrec que tinguessin cura de l'església de Sant Celdoni, on s'establí­ una petita comunitat monàstica, que adoptà la regla benedictina, i formà un priorat que el 1070 fou unit al monestir també benedictí­ de Sant Serni de Tavèrnoles.Una llegenda tardana (recollida al segle XVI) diu que els cossos dels màrtirs sant Celdoni i sant Ermenter foren portats de Calahorra a Cellers al moment de la invasió musulmana, cercant un indret amagat, on després s'edificà l'església. Probablement a causa de les epidèmies que delmaren la població a la meitat del segle XIV, el monestir restà sense gent i el poble només tenia sis famí­lies; a la fi del mateix segle, el comte de Cardona Joan Ramon Folc, usant el seu poder i el consentiment del seu feudatari Ramon de Pinós, i adduint la solitud del lloc, s'apoderà de les relí­quies o cossos dels Sants Màrtirs i les donà a la parròquia de Cardona, on foren dipositades a l'altar major de l'església de Sant Miquel, recentment construïda (el solemne trasllat es féu el 19 d'octubre de 1399). Les rendes del priorat foren cedides el 1593 a la nova canònica diocesana de Solsona. Fou senyor feudatari del lloc Bernat d'Anglesola; passà als Pinós i el 1514 era del mateix senyor de Claret.

Restes arqueològiques

Destacar la zona dels masos Valentines Feixes i Otxés, on s'han pogut trobar abundants materials de diferents èpoques. També les sepultures de les Feixes i de Canelles, tombes isolades de l'època altmedieval.

Etimologia

L'origen del topònim pot originar-se en: un trasllat (existeix un homònim a la Conca de Tremp); una aplicació toponí­mica d'un antropònim protomedieval; una referència a celler ( relacionat bàsicament amb la conservació i elaboració del vi) o bé relacionat amb l'existència de "cel·les" o ermites, que haurien precedit la construcció del cenobi.


Compartit per viladetora.net

Vols compartir-ho?