Municipi

L'Aguda

La primera menció del lloc de l'Aguda de la qual es té constància data de l'any 1024 en què un judici celebrat a Guissona es consigna el terme de "Taurani sive ipsa Acuta".

 
vista general de l'aguda - Torà Foto: ramon sunyer

Habitants: 11 habitants (1991)
Altitud: 610 m
Situació: al capdamunt del coster meridional, acinglat, de la serra de l'Aguda. Dista uns 3 km escassos de la vila.
Com arribar-hi: Sortir en direcció Ponts. A l'alçada de mas Birrot, menys d'1 km, agafar el trencall a la dreta, pista de terra en bon estat.
Aplecs: Dilluns de Pasqua i 12 d'octubre
Observacions: esplèndida vista sobre la vall del Llobregós.

Generalitats

El nucli d'edificis actual queda reduït a dues cases ( cal Màrtir i cal Coberó) i alguns masos dispersos ( Reiners, Homenets i Verdaguer).

Història

Castell de l'Aguda
Encimbellat en el punt més alt del tossal, ha patit molt directament els estralls de les nombroses guerres que ha viscut la qual cosa ha motivat que ens hagi arribat en un estat de destrucció i ruïna considerable. Actualment només en resten unes quantes filades de carreus.

La primera menció del lloc de l'Aguda de la qual es té constància data de l'any 1024 en què un judici celebrat a Guissona es consigna el terme de "Taurani sive ipsa Acuta". El castell formava part de la xarxa de defenses cristianes vers els sarraïns que ocupaven la conca del Llobregós i els plans de la Segarra. Era format primerament per una torre de planta circular amb els extrems arrodonits de la qual se'n conserva una alçada de 4 metres. Pel seu aparell constructiu cal datar-la als voltants de finals de segle IX. Posteriorment, al segle XI, s'adossà a aquesta torre un cos allargat de dues parets paral·leles, creant-se una sala de 7 metres d'amplada i una longitud de 17 metres. Al final d'aquest cos longitudinal, es bastí­ una torre amb una forma circular, que s'adossà al mur est d'aquesta sala.

Santuari de Santa Maria de l'Aguda
L'actual temple, dedicat a la Verge, és una construcció d'estil romànic d'una sola nau i dos absis rodons, un a la capçalera i l'altre a la lateral Nord, amb volta de canó no primitiva. Presenta el parament de pedres treballades a maceta, fet tí­pic del romànic més pur, en els laterals, als dos absis, ornats d'arcuacions i bandes llombardes, i en la porta. Té capelles afegides a banda i banda, porta a ponent refeta i un campanar de planta rectangular més modern. Destaca la presència d'una pica baptismal del ss. XI-XII.

Cronològicament cal situar la seva construcció entre finals del segle XI i la primera meitat del segle XII. Ha patit diverses reformes, especialment la dels anys 1847 a 1856, quan degut a la guerra dels set anys es va calar foc al temple, cremant-se un valúos retaule gòtic i tot el seu interior. Els anys 70 es realitzà una restauració i l'any 2000 s'hi han fet obres que han reformat l'absis, la teulada i la torre, i s'ha suprimit la moderna capella que feia les funcions de sagristia.

Sant Salvador de l'Aguda
Situada uns 300 m vers llevant del santuari i el nucli habitat de l'Aguda. Va ser la primera església. Aquest temple surt esmentat a l'any 1100 en què els vescomtes de Cabrera, senyors de l'Aguda, donaren la capellania de Sant Salvador de l'Aguda a Santa Maria de Solsona. Es tracta d'un edifici romànic d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat i capçada a llevant per un absis semicircular, i porta al mur de migdia. L'aparell ha estat fet de carreus ben escairats i irregulars, disposats en filades uniformes, fet que evidencia les formes pròpies de les construccions del segle XII.

Restes arqueològiques

Jaciment del Tossal, d'època í­bero-romana i estat de conservació dolent, situat en el punt geodèsic.

Necròpolis de ca l'Homenets. Al peu del camí­ d'aquest mas al de Cabirols. Pertany a l'època altmedieval. L'estat de conservació és dolent

Castell de Musoleres. Prop de mas Reiners. Només es conserva un enderroc.

Torre de la Ferreria. Jaciment, en estat ruïnós, probablement d'una torre de l'època medieval.

Camí­ i carrerada de Torà a Puig-Redon. Antic camí­ ramader que s'enfila de Torà a l'Aguda per migjorn.

Carrerada de Guissona a l'Aguda. Baixa per la part de ponent vers el pla, creuant-se amb el cami ral de Torà a Biosca en l'indret de la Creu del Pla (casa Birrot). Es tractaria d'una de les vies pecuàries per menar el bestiar cap al Pirineu els mesos estivals.

Etimologia

El nom prové de la situació orogràfica del lloc: un cim ben afilat "agut".
Documents

Goigs de la Mare de deu de l'Aguda


Compartit per viladetora.net

Vols compartir-ho?