Festes i celebracions
 |
Calendari de Festes:
- Gener - dia 1 – Cap d’Any
- Gener - dia 6 – Diada de Reis
-Mercat - Fira de Divendres sant "Mercadal"
- Dilluns de Pasqua Florida – Aplec a l’Ermita de l’Aguda
- Maig - Juny – Dilluns de Pasqua Granada
- Agost - dia 15 – Festivitat de Santa Maria
- Setembre - dia 1 – "SANT GIL" - FESTA MAJOR
- Setembre - dia 11 – Diada Nacional de Catalunya
- Octubre dia 12 – Aplec a l’Ermita de l’Aguda
- Novembre - dia 1 – Tots Sants
- Desembre - dia 6 – La Constitució
- Desembre - dia 8 – La Immaculada
- Desembre - dia 25 – Diada de Nadal
- Desembre - dia 26 – Diada de Sant Esteve - “Caga Tió”
Celebracions:
- Gener - dia 5 – Cavalcada de Reis
- Gener - dia 17 – Sant Antoni Abat – Festa major Puig-redó
- Febrer - dia 2 – La Candelerað Febrer - dia 3 – Sant Blai
- Febrer - variable – Santa Àgueda
- Febrer – Festa del Brut i la Bruta (Setmana abans del tradicional Carnestoltes)
- Diumenge de Rams
- Diumenge abans de Pasqua (benedicció de Palmes i Palmons)
- Diumenge de Pasqua Florida – Les Caramelles
- Diumenge després de Pasqua. “Pasquetes”
- Abril - Primer diumenge – Festa del Perdó a Cellers
- Abril - Últim diumenge – “Caminada Popular”
- Maig - Primer diumenge – “Festa del Roser”
- Maig - Juny – Diumenge – Corpus Christi
– Pasqua Granada –Festa Major Llanera
– Assumpció – Festa Major a Claret
- Juny - Juliol - Els dissabtes – Revetlles populars.
- Juliol - dia 10 – Sant Cristòfol
- Agost - dia 15 – Aplec a Santa Maria de Sa Serra
- Últim diumenge d’agost – Festa Major de Salomons.
- Setembre - diumenge després de la Mare de Déu. Festa major Sant Serni
- dia 29 – Sant Miquel – Festa major Fontanet
- Octubre - dia 31 – La Castanyada
- Desembre - dia 3 – Sant Francsec Xavier – Festa Major a Claret
- Desembre - dia 24 – Nit de Nadal - “Missa del Gall i torronada”
- Desembre - dia 31 – “Sopar de Fi d’Any”
Mercat setmanal: Tots els divendres de l’any (excepte festius).
Festes i celebracions d’interès
Santa Àgueda: coneguda per la “Festa de les dones”
Data: a determinar (es celebra al mes de febrer), cada any varia.
Història: Començà l’any 1964 quan quatre noies van organitzar un gran ball, en el transcurs del qual, es van triar el noi més elegant i una “Alcaldessa” per tal d’assegurar-ne la continuïtat. L’any 1998 es va celebrar el primer sopar de dones amb 101
|
|
Durant la festa, tal com marca la tradició, un jurat format per 13 dones, escollides a l'atzar, vota el noi més eixerit i, un jurat format per 13 homes, trien la nova alcaldessa que es farà càrrec d'organitzar la festa de l'any següent, ajudada per les dues alcaldesses dels dos anys anteriors juntament amb totes les voluntàries possibles.
Més informació: santaaguedatora.blogspot.com
Festa del Brut i la Bruta. Carnaval. La Llordera:
Data: El dissabte de la setmana abans del carnaval.
Aquesta festa on s’hi realitza una tradicional dansa va quedar paralitzada en esclatar la guerra civil espanyola (1936) i es va tornar a reempendre l'any 1990 amb la variació de la data de celebració: en lloc de fer-se el dijous llarder, se celebra el dissabte de la setmana abans de Carnaval.
Història: Segons la diversa documentació sobre la història de Torà, al 1750 ja se celebrava la festa de "La Llordera", dansa que se suposa que era d'origen pagà i que, posteriorment se li van donar connotacions religioses al celebrar-se el matí del dijous gras (dijous llarder). És el carnestoltes més popular de tota la Segarra.
Aquesta dansa, que s'ha recuperat la dècada dels 90, es desenvolupava de la següent manera: Pels carrers de Torà surten ballant dos personatges, aquests són el bonic i la bonica, tal i com el seu nom indica aquesta parella va molt mudada i guarnida, ballant el contrapunt pel poble al so dels violins. Darrera aquesta primera comparsa del Bonic i de la Bonica, els segueixen, els dos personatges totalment antagònics als primers, aquests són el Llord i la Llordera, que van bruts i desmanegats i ballant d'una manera endimoniada fent mofa de la dansa i de tothom.
|
|
Mentre el Bonic i la Bonica, el Brut i la Bruta ballaven per tot el poble, quatre joves vestits de festa passaven de dos en dos a cada banda de carrer, que demanaven almoina per als Bruts, la col·lecta era duta a un altre personatge, que es deia La Lloca i aquest muntat damunt d'un matxo amb dues portadores, anava guardant la col·lecta, que seria el berenar del dijous llarder.
Més informació: www.brutibruta.com
El Mercadal de Torà:
 |
És el mercat - fira més important de tot l’any, amb tot tipus de productes: des de roba fins a cotxes.Actualment, una part d’aquest espai, plaça del Pati, carrer Nou i carrerons del casc antic s’ha destinat a mostrar un mercat d’ara fa 100 anys, amb productes artesans de qualitat: cistells, teixits, ceràmiques, espardenyes i l’alimentació tradicional com coques, pa, licors, neules, embotits, torrons, xocolata, ...
També s’hi duu a terme una mostra de formatges artesans, “amb regust de casa i d’alta qualitat”; així com també mostres de diferents oficis del segle XIX, l’espardenyer, el ferrer, el ceramista, la teixidora, la cistellera, ...
A més, a la plaça, hi podreu veure una exposició d’eines de pagès com carros, forcats, arades, jous, mesures, ..., eines tradicionals que els nostres avis i revesavis utilitzaven al tros al segle XIX.
LES TORRADES A LA PLAÇA:Durant tot el matí, en un foc al mig de la plaça, tothom pot fer-se la seva torrada amb all, oli i sucre o sal; la resta de complements es poden adquirir a les parades i així s’aprofita per fer-ne la degustació.
 |
| Dansa del Roser |
Festa del Roser:
Data: 1r diumenge de Maig.
Fets destacats:
Torà, com moltes d'altres viles, celebra la tradicional festa del Roser. Aquesta festa a més de fer-se la missa, a Torà és especial perquè aquí es té un ball propi: La dansa del Roser. Aquesta dansa és l'últim acte de la Festa, es balla a la plaça del pati.
La Confraria del Roser va ser confirmada pel Bisbe d’Urgell, Joan Dimas Loris, el 19 de maig de 1574 i des de llavors es celebra la Festa del Roser.
El Consistori anualment nomena quatre parelles de la Parròquia: dues casades i dues solteres. Aquestes parelles s’hauran de fer càrrec de l’altar del Roser durant tot l’any, fins el dia de la festivitat quan seran nomenades unes noves parelles.
El dia del Roser els priors, acompanyats per una orquestra, van a buscar casa per casa a les priores. Un cop reunits, es dirigeixen al consistori, on es presenten a les autoritats i tots junts enfilen cap a l’església, on es celebra una Missa Solemna en honor a la Verge del Roser. En la Missa s’anuncien els nous Priors, escollits pel Consistori prèviament. A l’acabar la cerimònia es baixa a la Plaça del Pati, on són realitzades les danses, any rere any, afegint algun detall innovador.
Festa Major:
Data: 1 de setembre.
Patró: Se celebra en honor del patró Sant Gil.
Actes destacats:
- Actes religiosos.
- El popular ball de la dansa dels priors.
- Sardanes.
- La cursa del cos de Sant Gil.
- Balls amb orquestres. i diferents actes engrescadors per petits, joves i grans.
 |
| Cursa del Cós de Sant Gil |
El CÓS de Sant Gil:
Antigament el primer dia de la Festa Major es corria la cursa o cós. El tercer dia es visitava Santa Maria de l’Aguda.
El cós és una cursa molt típica, antiga i popular. Llegim en la història civil de la vila de Torà, any 1644: “el clavari de la batllia lliura 12 rals als priors de Sant Gil per premiar al guanyador de la carrera del cós el dia de la Festa Major”.
També alguna vegada s’havia premiat el cós dels rucs i de la cordera.La cursa del cós sempre fou un dels actes civils més animats amb l’expectació dels veïns de Torà i comarca que festejaven les festes de Sant Gil.
 |
| Altres actes d'animació al carrer |
El premi del guanyador consistia en un bon parell de pollastres, que es presentaven al primer que arribava al pomell de la bandera, la qual presidia el final junt amb les autoritats. En aquesta cursa hi podien concórrer, sense cap mena de discriminació, homes de totes les edats, fossin casats o solters, vilatans o forasters.El parell de pollastres, regularment eren menjats pels concursants en un sopar que ells mateixos organitzaven.Aquest cós es corregué fins a l’any 1942; des d’aquesta data s’ha perdut tal costum, encara que s’ha tornat a recuperar des de fa uns anys.
- Dansa de Sant Gil: Dia 1 de setembre – Diada del patró
 |
| Un dels passos de la dansa de Sant Gil |
Per sufragar aquesta festa, els priors arrendaven les camades. Les camades eren uns calçons, unes polaines de cuir vermell i adornat amb fileres de cascavells per ballar el ball dels cascavells.També es posaven les camades enseguir les cases de la vila per demanar la capta del Sant Patró.
Actualment es balla aquesta dansa a la plaça del Pati i té un caire simplement representatiu, la funció dels priors i priores és la del manteniment i cura de l’Altar de Sant Gil, aquest any de mandat representa amb la figura de l’atxó o ciri que es fan entrega les priores en acabar; els actes s’han traslladat al matí de la diada.
Altres celebracions
Cavalcada de Reis:
Dia 5 de gener
Al vespre anterior a la diada, es celebra la tradicional cavalcada de reis. Els reis arriben d’orient per la Carretera de Solsona, a dalt de tres ostentoses carrosses. Van acompanyats dels timbalers, que marquen el ritme de la comparsa, i els patges, que els il·luminen amb teies i reparteixen caramels entre la mainada. Fan adoració a un pessebre, regularment instal·lat en un lloc de la Vila, i un petit discurs als toranesos i toraneses des de la finestra de l’Ajuntament. Per acabar la nit, reparteixen els regals a tots els nens i nenes que han fet bondat durant l’any.
Sant Antoni Abad:
Dia 17 de gener.
Se celebra en honor al patró dels ramaders. Aquesta celebració es organitzada pel Gremi de Pagesos i la Cooperativa Sant Isidre. Es celebra una missa en honor al Sant i posteriorment es realitza una benedicció d’animals domèstics a la Plaça de la Creu, on es reuneixen tots els ramaders.
Els tractors donen els tradicionals tres tombs davant la creu de Sant Ramon i es reparteix coca i vi ranci als assistents.El dissabte sobre, es fa un sopar tradicional, on hi són convidats tots els pagesos i ramaders.Ü El diumenge després, també es celebra la Festa major a Puig-redó, amb missa, benedicció de tractor i animals, repartiment de coca i mistela i sortejos.
La Candelera:
Dia 2 de febrer
Es recull a l’església la candela, per encendre-la en les hores decisives de la família.
Sant Blai:
Dia 3 de febrer
Les cases toraneses beneeixen la fruita per prevenir-se de les angines o per curar-les i per la feridura. Els escolans es col·locaven a la porta i, en sortir de l’església, no permetien sortir cap cistell sense pagar la caritat pels escolans. (Actualment ja no es tan clar que hi hagi els escolans).
Diumenge de Rams:
Diumenge abans de pasqua (segons calendari litúrgic).
Missa de rams. Els nens i nenes assisteixen a l’església brandint els seus palmons, llorers o brots d’olivera, adornats amb saboroses llepollies, per beneir-los.
Pasqua florida:
Segons calendari litúrgic
Diada de la mona. Es fa una missa solemne i, seguidament, els padrins de bateig regalen la mona als seus afillats.
Dilluns de Pasqua Florida:
Aplec de l’Aguda Segons calendari litúrgic
Tradicionalment la gent de Torà, puja caminant fins a l’Aguda, on es celebra una missa a l’Ermita i a continuació les famílies i amics es queden a dinar en petits grups.
Diumenge de Pasqüetes:
Diumenge següent a Pasqua: Segons calendari litúrgic
Tradicional romeria de Torà al Santuari de Santa Maria d’Ivorra, on es celebra una missa i a continuació una paella popular.
Últim diumenge d’abril
Organitzat per l’Agrupació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT). Caminada popular pel terme de Torà o els pobles veïns.Les caminades solen rondar entre els 15 i 20 quilometres de llargada, no obstant l’organització sol habilitar una ruta més curta, per fer-la accessible a tothom. En la sortida, es venen els dorsals, que identifiquen als participants i donen dret a nodrir-se de menjar i beure, en els diferents avituallaments habilitats al llarg del recorregut. En el destí, es celebra un dinar popular (els tiquets del qual, es posen a la venda dies abans, en diferents comerços del poble) i una rifa amb el numero del dorsal. Un altre cop a Torà, la cita és davant del convent, on s’encén una foguera i es reparteix pa per torrar, a l’hora que es mostren fotgrafies i vídeos de caminades d’altres anys.Aquest any, 2011, es compleix el 30è aniversari .
Corpus Christi:
Es fa en diumenge, segons calendari litúrgic, entre maig i juny.
Festa d’origen religiós. Aquesta festa del Corpus gira al voltant de les flors i l’exaltació de l’Eucaristia. No obstant, la festa religiosa ha tendit a laicitzar-se.Els seus inicis són modestos. A començament de segle, els veïns confeccionaven motius religiosos amb flors per honrar la Sagrada Forma. D’aquí es va passar a les grans catifes florals que coneixem actualment.
Revetlles populars:
- Durant els mesos de juny i juliol
- SANT JOAN (Pla de Torà). - SANT PERE (Pl. del Vall).
- SANT JAUME (C. Clota). - i un cap de setmana del mes a la Plaça de LA FONT.
- Nits de Marinada.
En aquestes revetlles s’organitzen sopars populars a les places per tots els veïns que així ho desitgin amb ball popular i també hi ha foc acompanyat dels tradicionals petards i jocs de cucanya.
Sant Cristòfol:
10 de juliol
Els conductors –xofers– celebren el seu patró amb missa, benedicció dels vehicles i repartiment de coca i mistela. Alguns anys la traslladem al dissabte o diumenge abans.
Diada del Pilar, APLEC A L’ERMITA DE L’AGUDA
Dia 12 d’octubre
Es costum per aquesta diada, l’anada a l’Aguda, els més agosarats hi van caminant i als que la costa se’ls fa feixuga hi van amb cotxe. Normalment es fa Missa a l’Ermita de l’Aguda per a continuació encendre cadascú amb la seva colla la foguera per coure la carn i la botifarra típica de la vila. Actualment, però, amb la prohibició d’encendre foc, s’està perdent aquesta tradició.
Tots Sants:
Dia 1 de Novembre
Les castanyes i els panellets són presents en totes les cases. Durant la tarda és costum visitar el cementiri del poble.
Nit de Nadal:
Dia 24 de Desembre:
Tradicional Missa del Gall, cantada per una coral, en sortint davant d’un gran foc que hi ha a la plaça de l’Església hi ha coca i torró per a tothom.
Diada de Nadal i Sant esteve:
Dia 25 de Desembre: Tradicional Missa de Nadal, celebrant el naixement de Jesús de Natzaret.
Dia 26: Popular i tradicional “CAGA TIÓ” popular organitzat a la plaça de la Font junt a la gran foguera i acompanyat per un grup d’animació.
