LLANERA
|
|
| Vista de Llanera |
|
|
| Església de St.Martí |
|
|
| Església de St.Salvador del Coll |
|
|
| Dolmen de Llanera.conegut popularment per "Torre del Moro".Contrucció megalítica del 2000aC |
|
|
| Cúpula interior de St. Martí. |
1. Situació:
L’antiga parròquia de Llanera estén les seves terres al sector nord-oest de l’actual terme de Torà, llindant amb Vallferosa, Sant Serni i la comarca del Solsonès.2. Llocs d’interès:
Llanera donà nom a l’antic terme municipal format per les parròquies de Fontanet, Vallferosa, Cellers, Claret, Sant Serni i Puig-redón, que s’uniren a Torà l’any 1968.Format per un conjunt de masies disseminades, basteix el seu nucli a la dreta de la riereta o rasa de Llanera, on s’ubica l’antiga Casa - Castell dels Vilaró, la rectoria, el cementiri i l’església gòtica consagrada a Sant Martí.
El nucli no presenta cap tipus d’estructura urbana. No obstant, el patrimoni que guarda en el seu sí, es compta entre el més bell i destacat que podem trobar en el terme de Torà.
L’antiga església de Sant Martí representa una bella mostra de l’arquitectura gòtica facturada en aquestes contrades. Els robustos murs del castell, s’aguanten encara, mentre que tota l’estructura interior ha caigut. Com a altres llocs d’interès destaquen les capelles romàniques de Santa Maria de Llanera (o de les pallisses), de Sant Salvador del Coll (o de Solerdamunt), de la Concepció del Coll (abans de Sant Martí) i la Ginebrera de les Creies, un antic molí de ginebre construït en una cinglera (situat dins la finca Alsina).
També dins Llanera, tocant al terme de Llobera, trobem el DOLMEN DE LLANERA, “Torre del Moro“ com és conegut popularment. Un important jaciment d’època neolítica -calcolítica.
Té 9 m. de llarg per 1.9 m. d’ample i 2 m. d’alçada; 11 m. de túmul i 95 m. de perímetre. La prova del carboni 14 el data a l’any 2550 abans de Crist.
No se sap per quin motiu, però la seva construcció va ser molt estudiada, de manera que pel solstici d’hivern durant uns segons, quan el sol surt, la seva llum toca al mig de la pedra del fons del dolmen i, alhora, a les dues pedres dels costats.
Originàriament la forma exterior només era un gran munt de pedres que ho tapaven tot (túmul), i avui es costum que el visitant dipositi sobre ell una petita pedra damunt, en respecte i formulant un desig d’eternitat. És considerat un dels dolmens més importants de Catalunya. Va ser excavat l’any 1916.
